Les coses pel seu nom

Redacció 15 de setembre de 2021

400 Views

Per: Rosa Camprubí Foto: istock

Amb problemes que tenim els catalans per mantenir ferma la nostra llengua davant els que la voldrien desapareguda, hi hem d’afegir la nostra pròpia deixadesa a l’hora d’incorporar en quatre dies castellanismes i/o anglicismes al nostre vocabulari habitual i, l’encara més ràpid, oblit d’expressions tradicionals i nostrades.

Compte, que amb això, és com si tinguéssim la guineu al galliner, i hem d’esforçar-nos, encara que ens faci mandra, a dir que hi ha un pont quan s’escau un feiner entre dos festius, i un cap de setmana llarg o simplement un dia de festa, quan no s’escau la circumstància que des de sempre ha anomenat els “ponts” per exemple. O bé per Nadal dir “fer cagar el tió” en lloc de “cagar el tió” i anomenar Doctor Bernat a l’eminent Doctor Barnard, sud-africà artífex del primer transplantament de cor amb èxit entre humans.

Jo no sóc filòloga, i em falta molt per aprendre, però quan veig escrita en un diari català expressions com ara: “a dures penes” (*), no puc evitar esgarrifar-me.

Ara mateix em trobo en una situació que per molt que m’hi esforço veig que les meves paraules cauen en un pou sense fons i que només provoquen una reacció d’escepticisme per part de qui les escolta.

Us ho explico. Jo encara parlo de compte rodó i d’arrodonir les xifres decimals, a l’alça o a la baixa segons s’escaigui, fins a la unitat. Parlant de diners i abans de l’1 de gener de 2002, quan encara era vigent la pesseta, era molt habitual aquesta pràctica. Òbviament, amb l’euro els valors han canviat i no podem despreciar alegrement els cèntims, ja sigui comptablement parlant, o bé per a la salut de la nostra butxaca.

Doncs bé, últimament, un dels supermercats on sovint vaig a comprar, quan pago amb targeta de crèdit, em demana si vull arrodonir l’import de la compra, destinant aquesta “petita” quantitat a una causa benèfica o social. Sempre deia que si, estic a favor d’aquestes iniciatives, i ho feia d’esma i de manera incondicional, fins el dia que em vaig adonar que aquest arrodoniment no era tal, ja que si el total que havia de pagar pujava per exemple 15€ exactes, ja no calia arrodonir res, i en canvi, emparat sota aquest concepte, el resultat era una xifra totalment escadussera i gens arrodonida.

Si volem demanar un donatiu, fem-ho amb totes les lletres i no disfressant-ho d’arrodoniment, ja que si no diem les coses pel seu nom, totes, es possible que perdin el seu sentit original i molt aviat vulguin dir una altra cosa.