0 Shares 339 Views
10/12/2019 | Sant Fruitós de Bages

L’Anna Sala, una mestra que es jubila!

20 Febrer, 2019
339 Views

L’Anna Sala és mestra de l’escola Monsenyor Gibert des de fa molts anys, han passat per les seves mans molts nens i nenes de Sant Fruitós de Bages, aquest curs es jubila i ens ha semblat que seria molt interessant parlar amb ella una estona (taller de ràdio, l’entrevista l’Àlex Domenech de cinquè).

Quants anys portes treballant a l’escola MONSENYOR GIBERT? En tots aquets anys has vist molts canvis?
Fa vint anys que aquesta és la meva escola. Vaig començar el curs 98-99 fent P3 amb la classe que es deia els submarins. En aquells moments a l’escola només hi havia una classe de P3, ara en tenim dues, i era una classe molt gran, era enorme. Era una escola d’una sola línia i es treballava sense llibres.

He vist molts canvis durant aquests 20 anys. Quan vaig arribar els d’educació infantil anàvem a nedar a la piscina del Nat’s un dia a la setmana. Els que ara feu cinquè vau ser l’últim P3 que va anar a nedar. Es va passar d’una escola de dos línies a tres fins que es va fer l’escola Pla del Puig el curs 2007-2008.

En tots aquests anys la població escolar ha canviat molt, actualment tenim dues línies des de P3 fins a sisè. També he vist passar molts mestres i moltes mestres aquests anys per l’escola que han deixat una bona empremta. Hi ha companys que encara els trobo a faltar.

El Monsenyor Gibert va ser durant molts anys pionera com a escola catalana i en informàtica. L’escola ha canviat molt però fa molt goig, més que mai: les instal·lacions, els equipaments, el material, els patis, els edificis… molt maca l’escola!!!.

Sempre has estat mestra d’educació infantil?
No, en el meu primer nomenament de mestra, el Departament d’Ensenyament em va enviar a Llinars del Vallès, de mestra d’anglès de sisè, setè i vuitè, a una escola molt gran, de tres línies. I a més a més era la tutora de sisè.

A Santpedor vaig fer substitucions a cicle inicial i a Navarcles de reforç a cicle superior.

També vaig formar part d’algun equip directiu, vaig fer un any de cap d’estudis a l’escola pública de Navarcles i dos anys a la nostra escola. La major part he estat del temps he estat a educació infantil fent de mestra.

Quants anys tenies quan vas decidir que volies ser mestra?
Tenia 18 anys.

Creus que és un ofici complicat?
Complicat no, però si que penso que és una feina vocacional i que no tothom serveix per fer de mestra. És un ofici que s’ha de sentir amb el cor.

Quan vas començar a la teva primera escola, estaves nerviosa? Per què?
Nerviosa, déu n’hi do!!! Jo m’havia especialitzat per mestra de preescolar i m’envien a Llinars del Vallès amb els més grans de l’escola i fer anglès!!!. Era una substitució per tres mesos, però sort que la mestra titular es va recuperar abans del què es pensava i només vaig estar a l’escola un mes i mig. Va ser difícil per a mi, però sabia que si renunciava a aquella feina em farien fora de la llista de treball. … a buscar casa en un lloc ben desconegut per a mi … eren els començaments de l’escola catalana i allà gairebé tothom parlava castellà!. Després ja vaig tenir millors destins.

Sempre has treballat a la mateixa escola?
No, vaig voltar una mica abans de venir a Sant Fruitós. Dels 38 anys a l’escola pública he treballat a: Llinars del Vallés, Santa Maria d’Oló, Santpedor, Navarcles, Santa Coloma de Gramenet, Manresa i Sant Fruitós de Bages.

Penses que et serà difícil la jubilació?
Com que jo sóc parvulista i no voldria canviar de feina perquè m’agrada molt, penso que ja m’ha arribat el moment de retirar-me perquè no sé si em veuria en cor de tornar a fer un altre P3. És molt dura la feina! M’ho passo molt bé però veig que ara ja surto molt cansada!!!

Quins records tens dels tus alumnes?
Records de tot tipus, de bons i de no tan bons i també algun ensurt! Recordo algun grup en especial i també alguns alumnes que deixen “marca” en la teva vida per sempre.

Podries explicar-nos alguna anècdota que recordes?
Uns alumnes que ara ja no són a l’escola quan feien P4 en van fer una de ben sonada.
Als WC de l’educació infantil, van fer una escultura com una figura humana asseguda al WC, per construir-la van fer servir tot el paper del vàter d’educació infantil, el van gastar tot!. Quan obries la porta del vàter et donaves un bon ensurt!!! Era una escultura molt grossa i tan blanca que semblava un fantasma! Però van tenir la seva sentència: portar a l’endemà a l’escola uns rotlles de paper del vàter. També es van endur una bona bronca!!!.

Què trobaràs a faltar de la teva feina i de l’escola?
Trobaré a faltar la vida quotidiana de l’escola, els companys i les companyes i sobretot els nens i nenes. “L’alegria de la huerta” sou vosaltres, els nens!!!

Monsenyor Gibert

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria