0 Shares 136 Views

La pagesia, podrà sobreviure?

1 d'agost de 2021
136 Views

Per: Miquel Puig Soler – imatge: istockphoto –

Segons revelen algunes converses que escolto a l’hora d’esmorzar de persones que estan al cas dels problemes que pateixen molts pagesos, comenten, que estan vivint un moment molt delicat. Tenen poques alternatives i molts dubtes a l’hora del que han plantar en els seus camps de conreu. El preu de les ametlles està per terra, tenir oliveres no surt a compte car estan liquidant l’oli d’oliva arbequina,-un dels millors del món, a menys de quatre euros el litre; els cereals amb el canvi climàtic i la secada que persisteix any rere any tampoc és la solució. La vinya tot i estar en la misèria sembla que és el que encara els surt millor, tot i els excedents que arrosseguen fa anys. El preu del raïm, el 2019 va patir una baixada escandalosa. El quilo es va cobrar a trenta cèntims, quan segons diuen els pagesos, perquè la collita els surti a compte com mínim són quaranta. Per aquesta zona de grans extensions vinícoles, els que es dediquen al conreu de la vinya se solen queixar que no albiren cap futur esperançador, ans tot el contrari, diuen que no podran suportar gaire temps aquesta tendència a la baixa.

En una bona part de les millors zones de Catalunya, quan arriba la verema, grans empreses com Codorniu, Freixenet, Torres i altres, acaparen un tan per cent molt elevat de la collita i han acabat creant un monopoli de compra de matèria primera, el raïm. Fa pocs anys aquestes companyies catalanes eren de caire particular i solien pagar millor que ningú, motiu pel qual els pagesos els hi volien vendre el producte. Els cellers i petits empresaris no podien competir amb ells. Actualment aquests gegants elaboradors de vi i cava es troben ens mans estrangeres, multinacionals i potents fonts d’inversió que al tenir la paella pel mànec posen el preu que volen i peti qui peti. Ells dicten el preu mitjà, sovint per sota cost,- de vegades a un import miserable.

Tot i el rebombori i els planys de la majoria, encara hi ha moltes petites empreses de caire familiar escampades per la geografia catalana que conserven el seu renom,- tot i que pateixen força, els seus productes centrats en la qualitat i capacitat per treure al mercat els seus millors vins i caves pels quals son valorats, solen conservar un consumidor fidel que aprecia el seu esforç i esperit de superació. Per aquí la zona del Bages en teniu alguns d’aquests reputats cellerets, dels quals us en deveu sentir ben satisfets i orgullosos.

L’any 2020, a banda d’haver viscut una pandèmia mundial que transcendirà durant molts anys i va fer baixar en picat la venda de vins i caves, també es coneixerà com l’any del míldiu, que segons les dades va afectar una part molt important del sector. Altres malalties, plagues d’insectes, nous virus, senglars que ho arrasen tot, cabirols que es mengen els brots tendres dels ceps, conills que rosseguen tota mena de plantes… Es molt complicat fer front a les destrosses d’una fauna cada dia més abundant que dificulta la tasca de la pagesia i que es veuen impotents de poder-la controlar,- és un problema de difícil solució. Sembla ser que hi ha un col·lectiu de gent que els importa més el benestar dels animals que el de la gent, que sua i pateix per salvaguardar les seves collites.

Malgrat tot, pel que es veu, no es para de plantar, possiblement subvencionat, vinya nova, camps d’ametllers o garrofers, que desprès de tants anys de renunciar a cuidar-los, es veu que ara, és el producte més rentable,-el garrofí. En aquestes serralades ran de mar, terra magre i pedregosa n’hi ha a milers de centenaris, abandonats i sens que ningú els cuidi ni reculli les garrofes. No ho acabo d’entendre.

Potser que d’aquí uns anys, si les explotacions agrícoles que ara estan a mans de pagesos i
pageses majors de seixanta cinc anys i el seu relleu no està gens clar, molts d’aquests homes i dones, es vegin abocats a vendre les seves propietats si no troben qui se’n vulgui fer càrrec. Què s’hi farà? Parcs fotovoltaics i altres amb un gran impacte visual i ambiental? Quedarà terra erma?

Recepta – All i oli negat amb pebrot escalivat i alfàbrega.

Jo el faig servir sovint per aromatitzar i donar un gust potent i agradable a qualsevol plat fred de caire estival, una esqueixada, empedrat, escalivada o qualsevol amanida.

Per sis persones: dos grans d’all, un pebrot vermell, fulles d’alfàbrega, julivert, pebre negre, oli d’oliva i unes gotes de vinagre.

Partiu el pebrot en quatre i el feu fregir amb abundant oli poc a poc amb una paella tapada fins que estigui tou. Deixeu refredar. El peleu i tritureu ben fi en la batedora. Aixafeu bé els
alls en el morter. Poseu en un bol els alls, el pebrot i l’oli de la paella. Afegiu oli cru al vostre gust, el pebre, vinagre i les herbes tallades ben fines. Amalgameu-ho tot i guardeu.

Es poden fer tota mena d’olis que podríem anomenar casolans i són d’una gran importància per millorar els vostres plats. També el podeu utilitzar en calent. Bacallà amb
tomàquet, un rap o qualsevol carn. Millor posar-lo al darrer moment per damunt.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Menú per a dos.
17 views
17 views

Menú per a dos.

Redacció - 23 de setembre de 2021
Mau, Atún, Buha, Noibenfet – Frase de la setmana
1612 views
1612 views

Mau, Atún, Buha, Noibenfet – Frase de la setmana

Redacció - 23 de setembre de 2021
F.C. Fruitosenc. Secció 4 Tocs.
37 views
37 views

F.C. Fruitosenc. Secció 4 Tocs.

Redacció - 22 de setembre de 2021
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com