0 Shares 215 Views

La meva mare és una pirata.

15 Juny, 2019
215 Views

Montpetit 1 – juny 2019


Autora: Aina Rosas Soria – Escola Pla del Puig – 6è. Educació Primària

Com cada tarda, el Jordi estava a la seva habitació jugant amb els “playmobils” que li havien regalat pel seu aniversari. Ja havia acabat de muntar el vaixell pirata amb el seu pare i estava a punt d’iniciar l’abordatge cap a la nau del capità Barba-roig.
– A l’atac grumets ! – va cridar en Jordi.
En aquell moment tots els tripulants del vaixell d’en Jordi van anar a parar a la nau del seu pare. Estava començant una guerra, però els va interrompre la seva mare que va obrir la porta de casa i va dir:
– Hola nois, ja he arribat a casa. Ja podem anar a sopar.
La mare d’en Jordi treballava sempre fins molt tard i ell no la veia gaire, per això sempre jugava amb el seu pare.
Un dia la seva mare el va anar a buscar a l’escola i ell es va alegrar molt perquè aquella tarda podria jugar amb ella, cosa que feia molt temps que no podia fer. Durant els dies següents va continuar anant-lo a buscar. En Jordi va començar a estranyar-se perquè abans a aquella hora la seva mare estava treballant i li va preguntar si la havien acomiadat de la feina. La seva mare li va dir que només s’havia agafat uns dies de festa per a poder passar més estona amb ell.
Els dies van anar passant i un dia la seva mare va aparèixer a l’habitació amb un mocador vermell al cap i va dir:
– Sóc la pirata Margarida i vinc a assaltar els vostres vaixells !
En Jordi no va donar importància al mocador i tots tres van seguir jugant. A l’hora de sopar la mare va fer una proposta. Va preguntar a en Jordi si voldria jugar a ser un pirata a la vida real, és a dir, serien pirates les 24 hores del dia. A en Jordi la idea el va entusiasmar i va anar a dormir molt feliç. Al dia següent en Jordi va remenar tots els calaixos de casa fins que va trobar la seva disfressa de pirata i aquell dia va anar a l’escola amb un mocador vermell al cap. Quan va arribar a l’escola tothom li preguntava perquè portava un mocador al cap i a totes aquelles persones en Jordi els hi va dir que estava jugant amb la seva mare a ser pirates.
Un dia, la mare no el va anar a buscar i ell estranyat va preguntar al seu pare:
– On és la mama ?
El seu pare li va dir que la mare havia estat lluitant amb un malvat pirata i ara estava descansant a la seva habitació i no volia que ningú la molestés.
En Jordi veia que alguna cosa passava perquè la seva mare gairebé ja no sortia de casa: ja no anava a treballar, mai anava a comprar, no sortia amb les seves amigues a caminar… Cada vegada la veia més dèbil.
Un dia va veure una cosa que el va deixar molt sorprès. Va sentir algú plorar i es va acostar al lavabo. En obrir la porta per veure què passava, va veure la seva mare plorant amb el mocador a la mà. En Jordi es va adonar que la seva mare no tenia aquell cabell que quan era més petit li agradava tant pentinar. Més tard la mare es va adonar que en Jordi estava allà i li va dir que avisés al pare perquè es trobava malament. Encara sorprès pel que acabava de veure va anar a buscar al seu pare i, no gaire més tard, els dos van marxar a l’hospital. En Jordi tenia moltes preguntes al cap i cap d’elles tenia resposta. Al cap d’una estona va arribar la seva àvia i li va començar a fer moltes preguntes: “què li passa a la mama ?, per què no té cabell ?, es morirà ?, la puc veure?, es troba bé ?”…
L’àvia es va asseure al sofà i li va començar a explicar tot el que estava passant. Li va explicar que la mare tenia una malaltia que es diu càncer i que hauria de passar un tractament molt dur i l’haurien d’operar, però que com que era una dona molt forta guanyaria la batalla. També li va dir que no tenia cabell perquè havia de prendre moltes medicines i aquestes tenien efectes secundaris i la pèrdua de cabell era un d’ells. Al principi a en Jordi se li va fer tot una mica estrany però poc a poc es va anar acostumant a aquella situació.
Cada dia quan sortia de l’escola anava a l’hospital a veure a la mare i cada dia li regalava un dibuix que feia dels dos junts. I una cosa que ell mai es treia del cap era aquell mocador vermell, ja que gràcies al mocador sabia que la seva mare sempre estava al seu costat per molt que no hi fos físicament, perquè estava a l’hospital.
Aquell va ser un any molt dur per al Jordi, la seva mare i tota la família, però sempre van estar junts i al cap d’un any, un dia va anar a l’escola sense el mocador al cap i, abans que ningú li demanés res, orgullós de la seva mare va dir:
– Ja no porto el mocador perquè hem guanyat la batalla. La meva mare és la pirata més valenta, més forta i més lluitadora del món i ha vençut al càncer!


Narradora: Idàlia Garcia

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Entrevista a Joan Pinyol
4 views
4 views

Entrevista a Joan Pinyol

Redacció - 13 Desembre, 2019
La vida és bonica mentre et sents estimat
6 views
6 views

La vida és bonica mentre et sents estimat

Redacció - 12 Desembre, 2019
Setmana de la música
6 views
6 views

Setmana de la música

Redacció - 12 Desembre, 2019