És una capella de gran simplicitat arquitectònica i dimensions reduïdes (3,5m x 4,5m); situada dalt d’un turó. De planta rectangular i una nau. La coberta és a dos vents. Està encarada SW, el portal és d’aquest una obertura petitíssima, des d’un rep la il·luminació. El campanar és d’espadanya, amb un sol ull. L’interior és d’una sola nau, amb un altar fet d’obra.
Malgrat que es desconeix la data exacta del seu bastiment, pel seu estil arquitectònic i la seva advocació -Sant Isidre- tot sembla indicar que podria datar-se entorn al segle XVIII, i seria bastida com una capella de caire rural, lligada a l’advocació i religiositat popular dels pagesos que conreaven els camps propers, ara convertits en polígon industrial. (*)
La Festivitat de Sant Isidre
Es tractava d’una festivitat de caire religiós vinculada a la figura de Sant Isidre, sant d’origen castellà. El seu culte fou introduït al segle XVIII com a patró de la pagesia. Com a festivitat es mantingué viva mentre el poble de Sant Fruitós fou majoritàriament agrícola -dècada del 1960-. El canvi d’activitat agrícola a industrial va fer caure en desús el culte i la manifestació festiva.
Actualment la festivitat de Sant Isidre es manté (15 de maig), tot i que enguany no es podrà celebrar, i a les vuit del matí es celebra una missa, precedida d’una caminada popular, i a la sortida de la missa es reparteixen pastes entre els assistents, obsequi dels propietaris del proper mas de l’Otzet.
Jaume Grandia
(*) – Segons Patrimoni Cultural de Sant Fruitós. Núm. inventari Generalitat: IPA nº 41 de Sant Fruitós de Bages
