Ja no hi ha marxa enrere.

Redacció 11 de setembre de 2020

632 Views

Text: Xavier Gonzàlez-Costa

Il.lustració: Bet Calderer

Ja no hi ha marxa enrere,
hem arribat massa lluny,
i el pendent de la tartera
és molt més fort que el dolor
de les pedres que se’ns claven
i que ens enceten els peus,
que el vertigen, que l’altura,
i molt més fort que la por.

El vincle matrimonial
que ens uneix no et dóna dret,
ni raó ni autoritat,
a obligar-me o fer-me mal,
però tu, en canvi, m’has picat.
I ara pots dir que et sap greu
i que tu encara m’estimes,
i que res hauria passat
si jo hagués estat sumisa
i no t’hagués provocat.
Que, al final, és culpa meva
perquè jo m’ho he buscat
i no has tingut més remei
que picar-me…
i m’has picat.

Ja no hi ha marxa enrere,
has arribat massa lluny,
i el vincle matrimonial
que ens uneix no et dóna dret,
ni raó ni autoritat,
per picar-me…
i m’has picat.

Tant tu com jo som de foc.
D’un foc que ens crema per dins
i fa anar el motor que ens tiva.
Però mentre el teu combustible
és l’orgull testicular,
la ràbia i la possessió,
el meu no, el meu s’alimenta
d’esperança i d’iŀusió.
La iŀlusió de poder viure
com jo vulgui el meu futur;
l’esperança de ser lliure
com jo vulgui, sense tu.

Ja no hi ha marxa enrere,
hem arribat massa lluny,
i el pendent de la tartera
és molt més fort que el dolor,
que el vertigen, que l’altura,
i molt més fort que la por.

“Si t’ha agradat aquest conte de Xavier Gonzalez-Costa amb il·lustracions de Bet Calderer i en vols llegir més, ho pots fer a la secció “A la vora del foc” de NacióBerguedà”. –> i linkar aquí:

https://www.naciodigital.cat/bergueda/especials/680/pagina1