Isabel-Clara Simó – Porca vellesa.

Per: Francesc Canellas –

De vegades el llenguatge poètic no és fàcil d’entendre i, això fa que bons lectors sobre tot de novel·les, es posin d’esquena quan veuen uns versos. S’ha de dir, també, que hi ha poemes on sembla que l’autor els ha escrit per estrènyer el text fins a límits increïbles.

En aquests modest racó poètic s’intenta de parlar una mica de l’autor-autora, posar un text i donar petites pistes per ser més fàcil la seva lectura i comprensió; poques pistes perquè el lector també hi posi de la seva part. Descobrir l’entrellat pels teus propis mitjans és sempre molt gratificant.

Avui ho tenim fàcil. Isabel-Clara Simó, més coneguda com a novel·lista i premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2017, va deixar cap al final de la seva vida, un recull de poemes amb el títol d’El Conjur. El poema que s’ha triat formaria part d’allò que se n’ha dit poesia realista i sobta per la cruesa del seu contingut. El pas del temps, la mort del seu marit i un
accident mortal d’un dels seus fills, poden justificar el to pessimista del text.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin