I li deien el “Notinctemps” … (Una vella fàbula però encara contemporània)

M. 1450
Hi havia una vegada, ja fa molts anys, un jovencell molt espavilat al que el seu poble, tothom l’ anomenava el “Notinctemps” i amb el temps, aquest va ser el “motiu” d’àlies que li va quedar per sempre a la seva vila.
Mira tu, allà va el “notinctemps! Fins i tot la mainada se n’enreien d’ell!
Es veu que l’origen del nom venia de quan alguns dels seus convilatans, fossin amics o veïns, li preguntaven al xicotet per qualsevol cosa, fos una pregunta, un suggeriment, un convit a una ballada, per fer una excursió en grup o per qualsevol altre cosa que fos, ell, ja per inèrcia, sense pensar-s’ho ni un segon l’única resposta que tenia era: NOTINCTEMPS.
Els seus amics i convilatans li pregunten: com és que tots nosaltres, que treballem tan o més que tu tenim temps suficient per tot el que volem fer i tu no en tens mai i no ens fas cap cas? La resposta sempre era la mateixa: NOTINCTEMPS.
Les persones amigues s’ estranyaven sempre per aquesta inevitable actitud i no ho entenien. Fins i tot, van arribar a pensar que els esquivava, o que ell es pensava que potser li volien demanar un favor o que volien fer-li perdre el temps, que li volien robar; per això, l’estaquirot sempre estava a la defensiva. Si més no, els seus amics no s’ho creien pas això, com tampoc altres coses que els hi venien al cap ja que, malgrat tot, l’estimaven.
Però vet aquí que un bon dia, un dels seus millors amics li va dir: escolta amic meu et vull ensenyar una cosa que no has vist mai. La resposta del bordegàs va ser la mateixa de sempre: NOTINCTEMPS. A l’escoltar això, l’amic li va respondre: doncs tu t’ho perds, ja que el que volia era regalar-te un tresor que tinc dins d’un cofre majestuós. Quan el jove tarambana va escoltar això, va semblar que li canviava la cara, sortint-li fins i tot els ulls del cap i a totes va voler veure el tresor del cofre que li havia comentat el seu bon amic. L’amic, al veure el canvi d’actitud del brivall, es va fer una mica l’ ofès i l’hi va preguntar: com és que ara no m’has contestat NOTINCTEMPS com sempre fas amb tothom?
Oh! És que això és diferent, li contestà el xicotet pamplines. Però l’altre li va preguntar, per què és diferent? Doncs perquè això em portarà beneficis; un tresor és un tresor i no em costarà res de res. L’amic li va respondre: Això es el que tu et penses, ja veuràs que et costarà molt de pair. A la insistència del “notinctemps”, l’amic li va portar el cofre del tresor, el qual el galifardeu li va prendre a l’amic de les mans d’una brutal esgarrapada.
Quan el va obrir, el brivall li va canviar la fesomia , doncs no hi havia res del que es pensava, ni or ni res; només un petit pergamí on hi havia escrites les següents preguntes:
– Tens temps per dormir?
– Tens temps per menjar?
– Tens temps per fer les teves feines?
– Tens temps d’anar a menjar un crestó on tu saps?
– Tens temps d’anar a veure els Lax’n’Busto?
– Tens temps d’ estar malalt?
– Tens temps d’acariciar la teva dona?
– Vas tenir temps quan et van operar de la cama?
– Tens temps per acaronar el teu fill?
– Tens temps per un atac de ciàtica?
– Tens temps d’anar en cotxe?
– Tens temps de fer la caixa del teu establiment quan plegues?
– Tens temps d’anar al WC quan la natura et crida?
– Tens temps de fer el pamplines de tan en tan?
– Tens temps per jugar al «borinot»?
– Tens temps de dir quan estàs molt cansat: No puc arribar a tot arreu ?
– Tens temps de posar-te en embolics?
– Tens temps de fumar-te un porro?
– Tens temps d’afaitar-te quan et toca?
– Tens temps de fer l’amor amb la teva dona?
– Tens temps d’estar sa?
– Tens temps per pensar?
– Tens temps pel tifa?
– Tens temps d’asseure’t en el banc que hi ha davant de casa teva?
– Tens temps d’estar al teu obrador?
– Tens temps d’observar una bona posta de sol a l’estiu?
– Tens temps per dir “notinctemps” als amics?
I moltes coses més que et diria que potser arribarien a més de cent.
Més de cent? li va preguntar el ximplet. Per què no les escrius totes? Doncs senzillament perquè NOTINCTEMPS li respondre l’amic.
No m’agrada que no tinguis temps per acabar d’ explicar-me tot això, argumentava el brivall. Ho veus com tu tens temps per tot igual que els altres?
Sí tens temps per tot això que està escrit al pergamí, i més, aquest és el teu tresor. No ho oblidis mai.
I la resta del temps que et quedi lliure no siguis tifa: quan algú et pregunta alguna cosa i la teva resposta invariablement és NOTINCTEMPS, aquí realment perds el temps. Per això et suggereixo que no ho diguis mai més a ningú, perquè possiblement tens més temps que cap altra persona en aquest món.
No vulguis que la gent et prengui per boig NOTINCTEMPS, creu-me.
Brillo, brillo!
Canya, canya!

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin