Hivern 2023

El proper divendres, dia 22 de desembre, a les 4 hores i 27 minuts, hora oficial, coincidint amb el solstici, comença l’hivern.
En aquest dia, la Terra, passarà per el punt de la seva orbita des del qual el Sol presentarà la seva màxima declinació sud. Es a dir, el Sol arriba a la seva menor elevació sobre l’horitzó al migdia i descriurà al cel l’arc més curt. Com a resultat, aquest és el dia amb menys hores de Sol de l’any.
Durant diversos dies l’alcada màxima del Sol al migdia sembla no canviar, la causa d’això, al començament de l’hivern també se’n diu solstici d’hivern, del llatí solstitium, que vol dir “sol quiet”.
Aquesta estació durarà 88 dies i 23 hores, i s’acabarà el 20 de març de 2024 amb el començament de la primavera i serà l’estació més curta de l’any.
Les nits de l’hivern acostumen a ser llargues i sovint seques, per la qual cosa són excel·lents per observar el cel.
Durant l’hivern del 2023-2024 podrem veure diferents planetes i constel·lacions al llarg de cada nit. Al començament de l’hivern, podrem veure en fosquejar els dos grans planetes gasosos: Saturn i Júpiter, però a mesura que passin els mesos, Saturn s’anirà apropant al Sol, desapareixent del cel vespertí a mitjans de febrer.
Per la seva banda, Mercuri farà una breu aparició durant el mes de març, per la qual cosa l’estació acabarà amb dos planetes visibles al capvespre, Júpiter i Mercuri.
D’altra banda, al clarejar, començarà l’hivern amb un sol planeta, Venus. A finals de desembre, Mart apareixerà a l’est molt baix a l’horitzó i Mercuri farà una breu aparició que es prolongarà durant el mes de gener.
En acabar l’estació, Venus desapareixerà amb la brillantor de l’alba, deixant com a únic planeta visible a Mart.
A més dels diferents planetes, el cel en fosquejar a l’hivern ens mostrarà algunes de les constel·lacions més boniques per els aficionats; començarem amb Orió, amb la brillant Betelgeuse a dalt i a l’esquerra i Rigel a baix a la dreta, amb Taure, amb la vermellosa Aldebaran, i el Ca Major amb Sírius, l’estrella més brillant de la nit, i també podrem observar la constel·lació de Bessons, amb la parella Càstor i Pòl·lux.
La unió d’algunes d’aquestes estrelles amb altres adjacents forma un asterisme conegut com l’hexàgon de l’hivern per ser característic dels vespres de l’estació (Rigel, Aldebaran, Capella, Pòl·lux, Proció i Sirius).
El 3 de gener de 2024 es produirà el moment de màxim acostament anual entre la Terra i el Sol, anomenat periheli. En aquest moment, la nostra distància al Sol serà de poc més de 147 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km menys que en el moment de més distància (afeli), que succeirà el 5 de juliol del 2024.
Durant l’hivern del 2023-2024 no es produirà cap eclipsi de Sol o de Lluna.
Durant l’hivern podrem gaudir de les pluges d’estrelles dels Úrsids, cap el 22 de desembre i dels Quadràntids cap el 3 de gener.
Les Llunes plenes durant l’hivern seran el 27 de desembre, el 25 de gener i el 24 de febrer.
Durant tota l’estació, seguirem amb l’horari d’hivern (UTC +1h).