0 Shares 398 Views

Històries que fan mal (9)

18 de març de 2021
398 Views
        Text i foto: Miquel P. Cortina

       Plou i fa sol, les bruixes es pentinen; plou i fa sol, les bruixes porten dol”

    (cançó infantil)

Sant Fructuós de Bages, 12 d’abril de l’any del Senyor de 1619. Mon nom és Caterina Valcells i soc una dona pobra i analfabeta. Com que demà a les vuit del matí seré ajusticiada per ordre del Tribunal d’aquest municipi després d’haver-me acusat, mitjançant tortures i interrogatoris, de maleficis que jo mai no he comès, escric aquests mots a tall de confessió en presència del pare jesuïta doctor Pere Gil, rector del Col.legi  Betlem de Barcelona, vingut expressament gràcies a la misericòrdia de l’escrivà senyor Joan Artigues present a la sala del judici, per tal que els veïns de les viles i vilatges de la comarca del Bages, Berga  i Ausona sàpiguen que no soc una bruixa sinó una vella malalta a qui la vida ha tractat durament. Que males llengües m’hagin convertit en un ésser pervers sense ser-ho és cosa de gent mesquina que veia en mi l’encarnació de Satanàs quan en realitat, feble i vulnerable com qui més, tan sols procurava defensar-me dels meus agressors. Les conjures i malediccions que m’atribueixen van totes en aquest sentit i pels meus actes resta palès que jo no he volgut fer mai mal a ningú. Reconec que, en la meva solitud, m’ha convertit en una dona esquerpa i rancuniosa per la malvolença dels homes i infants que es burlaven de mi i m’apedregaven quan em veien passar pels camins de la contrada collint herbes remeieres per a guarir les meves llagues i alleujar les meves dolors. Aprofitava que soc vella i lletja per escridassar-los, espaordir-los amb la mirada i fer que em deixessin en pau. De jove, les meves coneixences sobre les propietats de determinades herbes m’havia donat una certa fama com a guaridora de diverses malalties i molta gent em reclamava perquè, a través dels meus beuratges, els fes recobrar la salut. De vegades i segons la gravetat de la malaltia feia servir vísceres d’algunes bestioles com ara serps, rats o gripaus amb contínues invocacions a les forces ocultes de la natura perquè sanessin el cos del malalt. Si me’n sortia em deien santa i si no, bruixa. Així va començar la meva persecució.

Juro per la fe de Crist que mai no he mort cap criatura ni he begut la seva sang, ni soc responsable de les intenses ventades, pluges fortes i pedregades que han assolat el Bages, Berga i Ausona en els darrers anys, provocant la ruïna de molts pagesos; com tampoc no he invocat mai el diable perquè amb la seva intervenció glacés els estanys i els rius, ni matés de fred  la gent i el bestiar. Qualsevol home de bé sap que totes les maltempsades son obra de Déu Nostre Senyor puix que jo, una pobra desvalguda, mai no he tingut el més mínim poder per a ocasionar-les ni tampoc no ho hauria volgut fer.

El senyor Cosme Soler, àlies Tarragó, conegut “caçador” de les mal anomenades bruixes, m’acusa de portar el dimoni dins meu i,  amb l’ajut d’un endevinaire, ha cercat en debades, sobre la pell de  la meva esquena tolida, marques que delatessin la meva relació amb el Maligne. Només els seus ulls roïns les veien però cap dels presents ho ha pogut confirmar. Amb les tortures que m’han infligit m’han fet dir noms de dones d’altres viles i vilatges de Catalunya, companyes meves que també practiquen l’ofici de guaridores  i que ben segur seran perseguides amb escarni com ho he estat jo. Em sap greu perquè esdevindran víctimes innocents d’un negoci que només serveix per a enriquir uns quants.

Suplico al pare jesuïta que tan gentilment ha escoltat el meu testimoni que elevi aquest plany al Bisbat de Vic i a la Santa Inquisició de Barcelona acompanyant la meva denúncia del tal Tarragó pels seus crims, sabent que en el seu dia ja fou amonestat pel Sant Ofici, a fi que facin el possible per evitar en el futur sentencies de mort tan injustes com la meva.

Demà el botxí del tribunal que m’ha condemnat em penjarà d’un pal pel coll fins que la meva ànima se separi del meu cos infortunat. Que sàpiga tothom que em mataran per ser dona i per ser pobra. Molts s’alegraran de la meva mort però, encara que jo no hi sia, la gent continuarà patint malalties i seguiran desfermant-se pedregades i inundacions. Així ho deixo escrit per a constància dels qui m’han perseguit, amen.

 

                                                                                       

 

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

El Racó del lector. Transformador
251 views
251 views

El Racó del lector. Transformador

Redacció - 28 de març de 2024
27è Torneig de Pasqua Paidos
62 views
62 views

27è Torneig de Pasqua Paidos

Escola Paidos - 28 de març de 2024
Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023
85 views
85 views

Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023

Redacció - 28 de març de 2024
Editorial 1682
800 views
800 views

Editorial 1682

Redacció - 28 de març de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com