Haikú

M’agraden molt els poemes japonesos, breus i sense rima, anomenats Haikú. Potser la forma ràpida de captar un instant o un pensament dels Haikú, m’han inspirat aquestes frases.
– Sota el vell para-sol, dolç amic meu, trobo consol.
– Plora el cel amb llàgrimes esbiaixades.
– Arriba el bon temps el vent m’amoixa la galta. Et sento a tu, mare.
– La calor és sufocant. Les llàgrimes llisquen. Tu no tornaràs mai.
– Els falciots xisclant, tallen el cel volant.
– Tu has marxat. Els camins no tenen sentit. Són plens de soledat.
– Feia un temps calmós. Semblaves la meva amiga, però no l’eres, no!
– Et volies menjar el món. Ell s’ha cuidat d’arrugar-te el front.
– Hi ha homes malvats que no els mata ningú i moren al llit, ben cuidats.
– La sort, la sort, qui en tingui tanta, que se la mengi amb salsa.
– Al follet de matinada li deien l’Escamparosades.
– Estàvem asseguts en un cafè. Murmuris i xerrameca. Bevem un te.
– Era de nit i nevava. Vaig sortir al balcó. Quin silenci més pregon!
– “Bullying” a les escoles, maltractar els dèbils. Per què tanta maldat?
– Guerres i fam. Aquest pa de cada dia, no ens el doneu, Senyor!
– Em creia que érem ànimes bessones, que compartíem les engrunes de tot sentiment. Per què has fugit?
– En el rierol canten les granotes quan s’amaga el sol.
– Morirà, no morirà, la meva estimada llengua? El que és segur és que malviurà.
– El vent feixuc aplana les fulles tardorenques.
– Va morir de xarampió, el petit de la veïna. I quan van obrir el taüt era tot una pols fina.
– Marieta voladora que et passeges de flor en flor, m’has ben alegrat la tarda amb el teu bonic color.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin