0 Shares 781 Views

Ha arribat la primavera.

15 d'abril de 2021
781 Views

Per Miquel Puig i Soler – imatge: istockphoto –

Amb ella, comença a empènyer la saba en el cep i sobtadament desprès de la florida es produeix la desclosa verda en tots els arbres i plantes del nostre territori, enardint de colors el meravellós món que ens envolta i que provoca la transmutació de la natura ensopida amb nous paisatges de subtils i embriagadors flaires que perfumen nostre univers.

Amb el bon temps primaveral recordo les nostres anades algun diumenge a les fonts més conegudes a passar el dia amb la família i amics, a peu, amb carro o amb camió si s’esqueia. Menjàvem, rèiem i gaudíem d’una jornada de felicitat i concòrdia en plena llibertat, indiferents als maldecaps quotidians excessius que patíem en aquells anys durs de la encara recent postguerra. Els crits i rialles enarborades de la quitxalla rebolcant-se i barallant-se en qualsevol clapa de fenàs o pinassa es responien les unes a les altres amb una cridòria descomunal mentre el pare i el Joan feien el sofregit per l’arròs, molt a prop del rierol d’aigües netes i transparents que s’escolava amb lassitud mandrosa carena avall. Les dones feinejaven distretes amb un to roig a les galtes i la mirada esbiaixada envers els homes quan alguna d’elles explicava algun acudit escaient, o comentava una xafarderia picant que les feia petar de riure. Solien ser unes jornades carregades de bona harmonia i placidesa que abastaven els nostres desitjos de viure i passar-nos-ho bé.

No està en el meu ànim reprovar res del que es fa en l’actualitat en els nostres municipis. No em toca— sols és una opinió. Els ajuntaments arrangen molts camins de llocs impensables per on no s’hi podia gairebé passar per facilitar que la gent hi pugui transitar amb comoditat i sens perill. Cotxes, motos sorolloses, bicis de muntanya…Una forma de convertir un lloc tranquil i encantador amb un eixordador terrabastall que sols agrada als qui el fan. Algú s’atura per admirar i conèixer la flora que conforma la natura del sota bosc amb tota la varietat d’hàbitats que s’hi amaguen i observar-les amb detall? Hom sap distingir una freixe d’un roure, castanyer, alzina o lledoner? I els aucells? La majoria dels infants sols coneixen els periquitos, canaris i les orenetes. Ni caderneres, verdums, passerells, mallerengues o caga-mànecs. Algun cop intento parlar-ne amb les meves netes però— poc m’escolten. No els interessa. Els seus pares tampoc ho saben. La seva astuta falta d’atenció em provoca una peresa que em costa de combatre. No m’hi vull enfrontar i ho deixo córrer. Potser hauria d’insistir, però se’m fa feixuc.

Potser que haguem perdut el veritable contacte amb la terra i això ens empobreixi a persones? Estem buits de muntanya. Vivim capficats amb les noves tecnologies i enganxats a les xarxes socials a tothora. Amb aquest funest panorama, els nostres infants desconeixeran cada vegada més la riquesa de la nostre natura i els esclats de vida que dins s’hi produeixen. I això és trist. No sé. Potser el que avui sembla impossible, algun dia tornarà a ser una realitat i netejaran els boscos, les fonts tornaran a brollar amb força i el crit fogós del gall fer ressonarà amb estridència per les nostres muntanyes pirinenques. Tant de bo!!

Comprenc que amb el que he escrit se’m noti l’edat que tinc, però és que no entenc gens el comportament d’algunes persones quan em refereixo al maltractament del medi en que vivim. Hi ha certes maneres de fer que no s’haurien de perdre mai. Potser seria bo que alguns aprenguessin a respectar el que és de tots. Amén.
Us vull donar la recepta d’un arròs quaresmal que faig sovint. Un any per la festa de l’arròs li van concedir el premi a la originalitat. Es tracta d’un…

Arròs de verdures i seitó.

Per a quatre persones: mig quilo de seitó, tres cents grams d’arròs, una ceba tendra mitjana, tres grans d’all, un pebrot verd, dos tomàquets madurs, coliflor verd, pèsols o faves tendres, un parell de carxofes, julivert, una fulla de llorer i un brot de farigola. Sal, oli, pebre negre i mitja llimona.

Netegeu els seitons, els traieu l’aresta, els renteu i els col·loqueu en un plat. Poseu sal, pebre, i una mica de suc de llimona.

En una paella per fer arròs hi poseu un bon raig d’oli i feu el sofregit amb la ceba, el pebrot, l’all tallat fi, i les herbes aromàtiques. Quan es comenci a enrossir hi afegiu el tomàquet i el julivert picolat petit. Ho feu coure poc a poc fins que quedi confitat. Poseu-hi un litre llarg d’aigua o millor, un brik de fumet de peix. Quan arrenqui a bullir hi poseu les verdures netes i trossejades. Al cap d’uns vuit minuts de cocció hi poseu l’arròs, ho feu coure catorze minuts més. Tres abans ja hi haureu posat els seitons per damunt que cobreixin tota la paella ben col·locats. Hi afegiu un gra d’all i abundant julivert aixafat en el morter. Deixeu reposar cinc minuts.

I per acabar, una dita popular que sol dir el meu germà Josep. Qui no estimi el bon menjar, el vi, les dones i la música, serà un estúpid tota la vida.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023
81 views
81 views

Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023

Redacció - 28 de març de 2024
Editorial 1682
799 views
799 views

Editorial 1682

Redacció - 28 de març de 2024
Juguem amb la llum
59 views
59 views

Juguem amb la llum

Escola CEIP Pla del Puig - 27 de març de 2024
CNL Montserrat – Pel que fa als connectors
319 views
319 views

CNL Montserrat – Pel que fa als connectors

CNL Montserrat - 27 de març de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com