Gaudir de la feina – Pops de tisora amb mandonguilles

Miquel Puig Soler 27 de juliol de 2023

161 Views

En dia d’avui, per diversos motius que van sorgint en la societat moderna, moltes persones no es poden dedicar a treballar del que els hauria agradat fer i pel que s’han preparat durant molts anys, sinó que ho han de fer amb altres ocupacions que els paguen millor. Tot i això, un cop encarrilada l’opció en que t’has de dedicar per guanyar-te la vida, el millor és intentar gaudir-ne al màxim, ja que possiblement acabarà agradant-te. Tots voldríem que ens paguessin per allò que t’havies proposat dedicar-te, però pel que es veu, això, cada dia serà més difícil d’aconseguir. Estem davant d’uns temps complicats i malauradament el tema vocacional caldrà d’aparcar-lo i buscar altres opcions per tirar endavant.

Cal considerar que amb aquestes premisses i de la forma com evoluciona el món, la situació normal de moltes persones és intentar tenir una feina mitjanament decent i ser capaç de convertir-la en una ocupació que pugui donar-te el que necessites per viure el millor possible. Cal l’habilitat, la constància i el sacrifici necessari en tot el que emprenem a fi que ens permeti consolidar una actitud positiva i determinant davant de la vida.

Quan jo era adolescent, sempre havia pensat que seria pagès i comerciant com ho era el pare. No em feia massa gràcia. De fet, a aquella edat, no me’n agradava cap de feina, només pensava en jugar i fer animalades com tots els meus amics. Per intentar alliberar-me d’aquella feixuga i avorrida tasca d’anar a la vinya i remenar sacs d’adobs i de gra de cent quilos, li vaig comentar a la mare que m’agradaria anar a treballar a la fàbrica de teixits. Al pare no li devia fer gràcia però m’hi va deixar anar. Vaig anar al Guix cinc anys. Em llevava a dos quarts de cinc del matí per anar a treballar, i la tarda, després d’una curta migdiada cap a la vinya fins que es feia fosc. Què et pensaves Miquel?

En aquells temps, s’havia de treballar una mica més que no pas ara per tirar endavant el nostre país castigat dràsticament per la guerra. Com que vaig veure que m’havia equivocat, amb l’arribada del turisme i el ram tèxtil en evident retrocés vam parlar que potser seria una bona opció que aprengués l’ofici de cuiner per dedicar-nos amb el meu germà, a la restauració. Mai m’havia pensat que em podria agradar aquella feina; l’he gaudit moltíssim tota la vida i mai me’n he penedit de la decisió que vam prendre entre tots.

Per l’experiència que he tingut en els nombrosos llocs on vaig aprendre l’ofici, voldria ressaltar diversos punts importants que s’han de tenir sempre presents; és important construir relacions d’amistat i cordialitat allà on vagis amb els companys de feina i involucrar-te en totes les tasques per les quals et sol·liciten. Sacrifici, constància, i sobretot buscar el temps necessari per formar-se adequadament; un bon aprenentatge dona poder, confiança i bones perspectives. Si es dona el cas que et convé canviar de feina com sol passar massa sovint, els coneixements que has adquirit sempre et seran útils en la teva nova feina. Aprendre quelcom, el que sigui, si ho fas amb responsabilitat i constància t’ha d’enriquir poderosament com a ésser humà. Si estàs ben preparat, potser trobaràs el que busques més aviat del que et penses.

Pops de tisora amb mandonguilles

Per vuit persones: dos quilos de pops mitjans d’uns quinze centímetres que solen estar a bon preu, dues cebes, quatre grans d’all, dos pebrots verds, mig pot petit de salsa de tomàquet, mig quilo de mandonguilles petites, dues patates escantonades, pèsols, un got gran de vi blanc, julivert, un bitxo, pebre vermell i dues fulles de llorer.

Poseu els pops nets a bullir amb abundant aigua, sal, pebre en gra, i una fulla de llorer uns tres quarts d’hora. Aparteu del foc, deixeu refredar una hora i els escorreu. Talleu-los al vostre gust. Guardeu brou de la cocció.

En una cassola amb oli feu daurar tres minuts les mandonguilles i les retireu. Feu el sofregit amb la ceba, el pebrot i l’all, tot picolat, poc a poc; poseu la fulla de llorer i el bitxo. Un pic en el seu punt hi poseu una cullerada petita de pebre vermell, el tomàquet i el vi blanc. Deixeu reduir cinc minuts i afegiu-hi un litre de brou del pop; ja hi podeu posar les patates que deixareu coure uns set minuts abans de posar-hi els pops i les mandonguilles. Feu un all-i oli negat en el morter amb un grapat de julivert i l’afegiu a la cassola. Deixeu coure cinc minuts tot plegat a foc suau.