Conversem amb en Gabri Garcia Xatart, tècnic de futbol Fruitosenc, que recentment s’ha proclamat campió de la segona divisió finlandesa de futbol amb el EKENÁS IF, el què suposa l’ascens directe a la màxima categoria del país. Però comencem pel començament…
MONTPEITÀ:
En Gabri té actualment 36 anys, natural de Manresa, es va traslladar a viure a Sant Fruitós quan en tenia 10. Gabri, és al club del nostre poble on t’inicies com a entrenador?
GABRI:
Sí, vaig començar entrenant equips del futbol base d’aquí casa, com els benjamins i també juvenils. També he estat jugador del club.
M: Com va ser la teva formació com a entrenador?
G: Vaig fer el primer i segon nivell d’entrenador a Sant Joan, el tercer nivell, que ja em permetria exercir a qualsevol categoria, el vaig fer a Cornellà. La resta de formació, la pràctica, i que és la que t’acaba de preparar, l’he fet entrenant equips de base com “deia” aquí a Sant Fruitós, tant a l’Escola de futbol com a equips de més edat, també a Manresa, a Cornella…
M: Com s’inicia el camí que t’ha portat fins a Finlàndia a entrenar?
G: Hi ha un fet que podríem dir que és on tot comença: Participava en un campus de futbol per a nens, juntament amb el David Vila i el Jaume Comellas, aquest últim em va recomanar per anar a fer la mateixa tasca a uns campus que es realitzaven a Rússia, i vaig decidir provar-ho. D’aquella experiència a Rússia em surten altres oportunitats de conèixer nous territoris i seguir fent el què m’agrada, passo un temps a Letònia i després a Finlàndia. De tot aquest periple en surt la primera oferta professional al futbol sènior i fitxo com a segon entrenador del FC FLORA PAIDE L. de la primera divisió d’Estònia.
M: Així doncs, ja són uns quants anys estant en contacte amb futbol de diferents països…
G: Exactament, i entenc que és una excel·lent forma d’aprendre i adquirir elements positius de diferents formes de treballar. Abans, però, de tornar a ser a fora, vaig tornar a Catalunya i vaig ser segon entrenador de l’Europa.
M: Després d’aquest parèntesi tornes a marxar, ara directe a Finlàndia…
G: Sí, havent estat anys per aquella zona, rebo una oferta del EKENÄS IF, equip de la segona divisió finesa.
M: Pel que sembla, la cosa ha funcionat de meravella…
G: Ha estat increïble. El club tenia la idea de fer un equip competitiu i tenir opcions d’ascendir a la primera divisió a curt termini, en un parell o tres d’anys. Les coses han anat bé des del començament en aquest sentit, l’equip competia bé, ens manteníem a la zona alta, però pujar seria molt difícil. Vàrem arribar a estar a dotze punts del primer classificat, les nostres opcions passarien per poder jugar un play-off d’ascens que fa que sigui molt complicat assolir l’objectiu, gairebé una loteria. Però vàrem realitzar un tram final de la competició impressionant, encadenant 12 victòries seguides i guanyant el campionat, fet que ens donava l’ascens directe a la primera divisió. El club feia 90 anys que no era a la màxima categoria, però a més, cal tenir en compte que fa 90 anys no hi havia ni la quantitat d’equips i categories que hi ha ara, és realment un moment històric.
M: I l’any que ve, a seguir fent història amb el EKENÄS o tens altres plans?
G: L’any que ve segueixo amb l’equip a la primera divisió, més endavant ja veurem, però la meva idea és mourem, viatjar, veure futbol de diferents llocs, etc…
M: Per acabar, Gabri, què els diries als joves que volen ser un dia entrenadors de futbol?
G: En primer lloc, que gaudeixin del dia a dia d’aquesta feina, que busquin passar-s’ho bé fent allò que els agrada, però que tinguin en compte que sempre hi ha entrebancs i mals moments, és aquí on un es fa fort per seguir, aixecar-se, constància i que res ha de vèncer la seva passió per fer el què els agrada.
M: Doncs res més, Gabri, moltíssimes felicitats per aquest ascens, per la teva trajectòria valenta i tenaç i moltíssimes gràcies pel teu temps.
G: Moltes gràcies a vosaltres.
