Fonts, Amic

Per: Gisaela Baraldés

Has marxat sense avisar… com feies sempre quan et venia la gana o ja tenies ganes de tocar el dos… i amb sort deies…“Bueno me’n vaig”
Com vols que no estigui emprenyada si no avises i marxes…
Com vols que no estigui emprenyada si em va faltar donar-te la darrera abraçada quan dilluns després de la sortida en bici em consolaves per la mort de l’Ana Benítez…
Com vols que no estigui fotudament trista si no tornarem a sortir en bici, ni a fer dinars de “família” amb el Bamba, la Mini i la Nabou, ni amb els amics al voltant d’una taula o al celler fent la copeta de cava, xerrant, rient i compartint moments que perduraran sempre al nostre cor.
Com vols que no estigui emprenyada si ja no et trobaré ni sentiré més la teva veu al cant dels ocells?
Ja m’ho deies que no t’agradava la rotonda del cementiri… que hi estaves massa a prop… per això per sempre més el pont de La carretera de Berga sempre serà EL PONT DEL FONTS.
Ens coneixem de tota la vida, però no fa pas massa anys que som amics… però t’ho ben juro que has estat una de les millors persones que he conegut mai.
Amic dels teus amics… aquesta frase a vegades la trobo repatània, però és que a tu… et va al dedillo!
Sempre et portaré al cor.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin