A Fet de Farina, la resposta és sí, encara que t’emportis el pa sense tallar!
Ja ho veureu.
Ara fa 10 anys obria portes a casa nostra Fet de Farina, un forn de pa ubicat al xamfrà que formen carretera de Vic, carrer Padró i aquell trosset de vorera davant de Correus que no sabem ara si pertany al barri de La Natura, però que ens situa davant del semàfor més odiat pels conductors que han de circular pel poble (El “putu” semàfor de La Natura, en diem la majoria). Acostumats, massa, a un pa industrial i de ràpida degradació, en alguns casos barat, no sempre, eh (aquí podem comprar pa horrible a preu de pa bo!, som així la gent), apareix un forn on elaboren pa amb tots els ets i uts.
Al capdavant del negoci hi tenim la Núria Borràs, una manresana establerta a Avinyó que després d’aquests anys d’oferir-nos una varietat de pa que gairebé atabala, decideix reformar el local, i ho fa amb un element que enllaça directament amb la tradició, l’artesania, la dedicació i gust per les coses ben fetes, com el bon pa, vaja: la fusta tallada.
Però abans, quatre dades que la Núria ens dona de l’activitat del forn.
Montpeità: Quants tipus de pa i productes feu?
Núria: Molts! Els més coneguts com la baguette o el pagès, xapata, panets de viena, llonguet, i en el cas de les barres o el pagès varietats diverses, amb més i menys hores de fermentació, amb massa mare… també oferim la nostra especialitat de pans elaborats amb blats antics (Florenc Aurora o Monococum), a més de gran varietat de pa amb cereals, anous, etc, etc… i una àmplia oferta de brioixeria… i tot, fet al nostre obrador, així que aquí es curra dia i nit.
M.- Heu variat la vostra forma de treballar en funció de la demanda?
N.- Doncs potser sí en un aspecte, cada vegada utilitzem menys el llevat en benefici de la massa mare, això ens diu que la nostra clientela busca qualitat i sap què vol.
M.- Enllacem ara amb el què parlavem al principi: Entre tota aquesta clientela, un dia apareix algú que ha acabat sent molt protagonista en la renovació de la botiga que vàreu estrenar l’agost de l’any passat…
N.- Sííí… En Ramon… Ramon Costa. La gent de Sant Fruitós de tota la vida sap perfectament qui és, un artesà de la fusta, tallista i amb una passió per la seva feina brutal. Un dia dels que venia a comprar ens explica de què havia fet tota la vida i que si mai volíen fer alguna cosa amb fusta tallada, només li calia algú que l’ajudés. Aquí em va venir al cap de fer un taulell de fusta tallada i vaig dir… Ja t’ajudaré jo! Ja em veus a mi aprenent a tallar fusta, al taller del Ramon, fent amb ell el taulell que aniria a la botiga. D’alguna manera, hem fet parts de la botiga de la mateixa manera que fem pa… nosaltres i d’inici a fi.
M.- Com titolàvem, doncs, podeu no tallar el pa al client, però hi ha talla al pa, oi?
N.- Ben vist, sí… però si hem de tallar el pa, no ho fem amb gúbies, enformadors o ribots, eh!, ha, ha, ha…
M.- Panarres o no, teniu, doncs, un establiment on la proximitat i la tradició no són només en el producte que ven, sinó també en part d’allò que l’envolta.
En breu, coneixerem més en profunditat la tasca, les obres i algunes sorpreses que ens va explicar el client de la Núria… el Ramon.
Moltes gràcies, Núria per tot i també al mateix Ramon, que ens va acompanyar en aquesta conversa.
