El proper dissabte, dia 21 de juny, a les 4 hores i 42 minuts hora oficial peninsular, serà el solstici d’estiu i el començament d’aquesta estació que durarà 93 dies i 16 hores, s’acabarà el dilluns, 22 de setembre amb l’equinocci de tardor.
L’inici de l’estiu a l’hemisferi nord és quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des de la qual el Sol presenta la seva màxima declinació nord.
El dia que això succeeix, el solstici, el Sol arriba a la seva major elevació sobre l’horitzó al migdia i descriu al cel l’arc més llarg. Com a resultat, aquest és el dia amb més hores de Sol de l’any.
El començament de l’estiu a l’hemisferi nord coincideix amb el començament de l’hivern a l’hemisferi sud.
Les nits de l’estiu, tot i que són curtes, solen ser les més càlides de l’any, i per això representen una bona ocasió per observar el cel. A més, a l’estiu és freqüent viatjar a llocs com el camp i la platja, que en tenir cels més foscos, ens permeten veure millor el firmament.
Després de la posta de Sol, al començament de l’estiu, podrem veure a Mart i a Mercuri, aquest darrer visible fins a finals de juliol. Caldrà esperar fins a primers de setembre per poder veure Saturn sortir per l’est al capvespre.
Abans de la sortida del Sol podrem contemplar a Venus i a Saturn, encara que aquest darrer s’anirà acostant cada cop més al Sol. Júpiter serà visible des de començaments de juliol, mentre que Mercuri es podrà veure des de començaments d’agost fins a principis de setembre.
A més dels planetes, serà fàcil distingir al cel grups d’estrelles brillants.
El més característic és el triangle d’estiu, format per Altair, de la constel·lació de l’Àliga, Deneb, de la constel·lació del Cigne, i Vega, de la constel·lació de la Lira. És pròpiament un asterisme, ja que combina estrelles de diferents constel·lacions.
Cap al sud, són típiques de l’estiu les constel·lacions d’Escorpí, amb la brillant i vermellosa estrella Antares, i Sagitari, la posició del qual indica aproximadament el centre de la Via Làctia.
Aquesta banda blanquinosa, la “via lletosa” com l’anomenen els pastors de l’Alt Urgell i els Pallars, formada per la brillantor dels milions d’estrelles que componen la nostra galàxia, i que es pot veure a l’estiu, en tota la seva esplendor, creuant el cel de sud a nord, encara que per distingir-la bé cal un cel fosc.
El 3 de juliol es produirà el màxim allunyament anual de la Terra al Sol, és l’anomenat afeli. En aquell moment la distància entre la Terra i el Sol serà de més de 152 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km més que quan la distància és menor (periheli) que va ser el 4 de gener.
En aquest estiu es produirà un eclipsi total de Lluna el 7 de setembre que es podrà observar des d’Europa, Àsia i Oceania, a casa nostra la Lluna sortirà amb la totalitat ja començada, també es produirà un eclipsi parcial de Sol el 21 de setembre i es podrà observar des del Pacífic sud, Nova Zelanda i l’Antàrtida.
Durant aquest estiu podrem gaudir de les pluges d’estrelles dels Delta Aquarids cap el 28 de juliol i els populars Perseids cap el 11 d’agost.
Les Llunes plenes durant l’estiu seran el 10 de juliol, el 9 d’agot i el 7 de setembre.
Àngel Massallé
