Fa molts i molts anys, una fada molt especial va escriure un llibre de receptes de pastissos màgics i el va amagar en un bosc molt espès, a prop d’un poblet. I ningú va saber mai més res, ni de la fada ni del llibre.
El Martí era un noi que vivia en aquest poblet. Un dia que s’avorria va anar a donar un volt pel bosc, va veure una cova lluminosa, va entrar i va veure un llibre, era gruixut i tenia molta pols a sobre.
Va agafar el llibre i va anar corrent cap a casa. Quan ja era a casa, va anar a la seva habitació, va deixar el llibre a sobre de l’escriptori i es va asseure a la cadira. Llavors, va treure la pols del llibre i el va obrir.
Els ulls li van quedar com plats! Les lletres del llibre brillaven més que l’or. A cada pàgina hi havia una recepta de cuina amb uns noms molt estranys: pastís per estar trist, brioix per alegrar el dia, magdalenes per obrir la gana, pa de pessic per fer caure llàgrimes de cocodrilplum-cake de prunes agres, pastís de Pasqua per enfadar-se com una mona, tortell de la calma…
El Martí estava ben sorprès: mai havia sentit a parlar d’aquests pastissos!, però, quan va llegir els ingredients, va quedar al·lucinat perquè hi havia uns ingredients d’allò més estranys: saliva de cabra, caca de cavall, un ou d’estruç…
Es va quedar una estona rumiant d’on podia treure els ingredients. Li va venir al cap que al poble hi havia una bruixa molt amable que ajudava a tothom qui li demanava ajuda. Llavors va agafar el llibre, va pujar a la bicicleta i va anar a casa de la bruixa, que estava una mica lluny.
Quan va arribar va trucar a la porta. La bruixa li va obrir la porta. Li va dir que passés. Li va oferir galetes i es van asseure a xerrar una estona.
El noi li va preguntar si tenia tots els ingredients que necessitava per fer el pastís que havia vist en el llibre.
La bruixa li va dir que sí i li va donar els ingredients. El Martí li va donar les gràcies i se’n va anar cap a casa.
Només arribar a casa es va posar a fer el “Pa de pessic de les llàgrimes de cocodril”.
Quan el va treure del forn i ja estava fred, el va tastar i… va començar a plorar i plorar fins que va inundar tota la casa! No entenia res! La seva mare, quan el va tastar… es va convertir en un mar de llàgrimes! Quan la mare i ell van deixar de plorar, la mare li va dir que es desfés del llibre de pastissos però el Martí, que no era gaire obedient, no li va fer cas.
Com que era tan al·lucinant ell volia tornar a fer un altre pastís. Aquesta vegada faria “El tortell de la calma” perquè, justament el dilluns era el dia del seu aniversari i portaria el tortell per esmorzar. Així que es va posar a buscar els ingredients i es va posar a cuinar.
El dilluns al matí, va agafar el tortell i va anar a l’escola. A l’hora del pati el va repartir entre tots els seus amics. Instantàniament, es va calmar tant i tant que en entrar del pati la classe va rutllar com mai.
El Martí començava a entendre per què eren receptes màgiques i quina mena de màgia tenien.
Va guardar molt ben guardat el llibre.
Van passar els anys i va obrir una pastisseria.
Li va anar molt bé. La gent anava contínuament a encomanar pastissos. Va ajudar a moltíssima gent!!!
Conte guanyador de 4t d’EP
Autora: Haydé Arranz Bureu
