Escombrar el carrer

Gairebé cada dilluns vaig a un bar on cuinen els esmorzars de forquilla com a mi m’agraden.  Galtes de porc, tripes, cap i pota, fricandó, cap de xai, entre altres; a partir de les vuit i mitja l’hora que hi vaig, una màquina escombriaire neteja el carrer del davant del restaurant de dalt a baix fent un terrabastall descomunal. La mestressa em fa seure en una taula del fons del local i tanca la porta del carrer; així els clients podem menjar amb una certa tranquil·litat.

Parlant d’escombrar, recordo a les mares o les àvies d’abans que anaven força més atrafegades del que no hi anem ara nosaltres, que una de les tasques que solien fer el dematí era  escombrar el carrer. Aquella feina era molt útil perquè almenys tenien net el tros de davant de casa. Com que la majoria de les dones ho solien fer a una hora similar coincidien amb la veïna del costat o la del davant i mentre escombraven feien petar la xarrada. Parlaven del temps, del que passava en el barri, de la família, de la collita, i amb un to més baixet també parlaven de llurs homes, de les sogres i del estat emocional en que vivien. Aquell parlar diari a ritme d’escombra potser solia crear algun malentès o desassossec depenent del tema que tocaven, però també contribuïa a engendrar complicitats, confiança i aprofundir en la seva amistat.

D’un dia per l’altre es va perdre aquella antiga costum de mantenir net el tros de carrer de davant de casa que a les dones els anava prou bé per xerrar una estona i treure la pols de l’esquena d’algun veí del poble. De petit, recordo que la mare mentre escombrava xarrava amb la Lola, la iaia Dolores de cal Otset  o l’Emilia de cal Colilles les veïnes més properes. Si que en tenien de feina, però aquella estoneta de llibertat xarradora els servia per posar-se al dia i distreure’s de les feines més pesades que els quedaven pendents, que no eren poques. Encara ara en els pobles, es pot veure alguna dona que puntualment  escombra el tros de carrer de casa perquè algú l’ha embrutat d’una forma puntual i li sap greu no fer-ho,— pel que la gent digui.

Possiblement aquest canvi d’hàbits pot haver sigut un element que ha contribuït a reduir el contacte veïnal disminuint moltes converses sanes i naturals basades en una confiança que  sols pretenia aportar consol i ajuda a l’altre. Una pràctica que intentava pal·liar alguns problemes aliens, de bona voluntat. Amb el pas del temps la relació entre veïns ha esdevingut en una successió de salutacions cordials i educades que en alguns cassos  dius adeu a algú que no saps ben bé de que el coneixes. No sé, sembla que cada dia renunciem a més coses. Vaig viure llargues temporades a Barcelona en un bloc d’habitatges de vuit pisos d’alçada; els veïns ens coneixíem tots i sentíem el carrer de davant de casa com a propi; ara tothom sap que és del ajuntament. Si hi ha merda, que n’hi hagi, és ell qui l’ha de netejar.

Darrerament amb la modernitat ens estan canviant moltes coses. El sistema de recollida de residus per exemple. Segurament alguns hi trobarem moltes virtuts i potser altres hi trobaran  molts defectes. Tot dependrà del comportament del veïnatge. Suposo que tota aquesta moguda es fa perquè tot vagi millor però encara no tenim clar si hi guanyarem o hi perdérem; canvi i millora. Aquestes dues paraules són sinònimes d’una realitat que servirà per millorar la nostra vida? Tan debò que sigui així!!

La sal 

Des que em van operar del cor trobo el gust de la sal més potent que abans. Potser són manies. Ja em va bé, n’hi poso menys i ho trobo tot més bo. Sabíeu que el consum excessiu de la sal pot ser força nociu per a la salut i provocar hipertensió? Aquesta malaltia que afecta un trenta per cent de la població mundial és el principal factor de risc de contraure malalties coronaries i també malalties cròniques renals, insuficiència cardíaca i demències.

De tota la meva vida com cuiner sempre he estat molt curós a l’hora d’aportar la sal a qualsevol menja. No ho facis mai amb els dits molls. Una cassola que des del començament hi has posat massa sal és molt difícil que et surti bona. Sempre vas a remolc de la salabror. Si us agraden els menjars potents i gustosos tampoc cal fer-ho posant-hi més sal del compte. Una bona alternativa són les espècies i les herbes aromàtiques. Timó, llorer, romaní, coriandre, julivert, orenga, marduix o fonoll entre altres, pebre vermell, negre, comí. Feu especial atenció als aliments processats: en el cas de consumir-ne cal llegir bé les etiquetes i escollir els aliments que contenen menys sal.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin