0 Shares 558 Views

Envellir “com il faut”

20 d'abril de 2023
558 Views

Segons les dades de l’Organització mundial de la salut  els catalans tenim una esperança de vida molt longeva, amb més de vuitanta  anys de mitjana els homes i vuitanta tres les dones. Una edat molt alta en relació a la dels nostres avis i la d’alguns països d’arreu. El beneficiós  clima que ens acompanya bona part de  l’any i la dieta mediterrània una de les més equilibrades del planeta, són la raó per la qual vivim tant els catalans. El més important però, no són els  anys que vivim, sinó com ho fem. Considerant aquests ingredients que ens proporciona la mare naturalesa, per poder viure una vida idònia i de qualitat, potser hauríem d’intentar trobar les activitats adients i necessàries per no caure en la monòtona rabieta  de queixar-se massa sovint per un coi de mal als genolls o per qualsevol dolor impossible d’evitar quan sobrepasses una edat concreta.

Segons els habitants d’alguns pobles japonesos on hi viuen persones que traspassen sobradament la centúria, diuen que no són pas els que fan molt esport els que més envelleixen,  sinó que són els que no deixen de moure’s repetidament, encara que sigui amb temperància i moderació. Ens hem de mentalitzar que depenent de l’edat de cadascú, per mantenir-nos en un estat òptim de salut no ens cal fer esforços massa rigorosos que ens puguin esgotar físicament, però tampoc  cal estar tot el dia asseguts a casa mirant per la finestra, llegint el diari o guitant la tele. És convenient buscar rutines interessants i distretes per no deixar de moure’s. Cal que ens conscienciem de com n’és de negatiu per a la salut passar massa estona asseguts.

Les persones grans, som els savis de la societat i tenim una experiència vital que no hauríem de malbaratar de cap manera; hem  de intentar ser útils per evitar caure en la soledat, la tristesa i el desconsol. Hi ha un ampla ventall de diverses activitats socials que organitzen ajuntaments i altres entitats dirigides a les persones grans. Com que no tothom té un hortet  vora casa  per passar-hi les hores amb tranquil·litat cavant els enciams, tomaqueres o escoltant el sorollet que fa l’aigua que s’escola pel reguerot cada vegada més minse, hem de buscar la manera  d’impulsar el nostre envelliment  envers altres objectius actius per a nosaltres. Aquesta acció és primordial per el nostre benestar i per els que ens acompanyen.

I no som solament nosaltres qui hem de fer atenció  a aquets hàbits de sedentarisme propis de la societat moderna. Aquesta manera de viure també és una gran enemiga de la joventut, ja que cada vegada més, està propiciant l’aparició de nombroses malalties com la hipertensió o la obesitat que solen tenir una greu incidència en la vida de  les persones. O sigui que, a moure’s tothom!! Ja fa gairebé un any, que van posar el meu cor malalt damunt d’una taula per intentar reparar-lo i estic content perquè ho van fer amb una eficàcia que no  m’esperava. Em trobo bé i per fortuna sí que tinc un hort i un jardí que em permeten distreure’m i fer tot això que recomano que feu; us asseguro que ho faig de gust i ho seguiré fent mentre pugui.

Hi ha una activitat que com sabeu també m’agrada i que alguns homes, amb el permís de la seva dona, podríeu practicar; us garanteixo que us pot donar algunes satisfaccions inesperades. Cuineu!!

Truita d’espinacs. Podríeu començar per fer aquesta truita; si la feu com us dic és ben fàcil de fer, bona i saborosa. Per dos persones compreu una bossa d’espinacs ben tendres; els renteu i escorreu bé. Poseu una paella antiadherent  amb un bon raig d’oli. Un pic comenci a fumejar i daureu un gra d’all laminat. El retireu. Hi fregiu unes tires fines de cansalada que un cop rosses, ja hi podeu posar els espinacs; tapeu la paella i deixeu coure lentament. No cal que hi poseu sal. Fan una mica d’aigua que amb la cocció s’anirà fonent. Debateu quatre ous i feu la truita; poc a poc. Quan estigui quallada li doneu li volta amb la tapadora. Deixeu quinze segons i l’aparteu de foc. Pot ser una experiència excel·lent. Us garanteixo que fer una bona truita no és una tasca fàcil. Quan vaig començar de jove amb la feina de cuiner, el primer que et demanaven era si sabies fer una truita a la francesa i un bon rostit de vedella. Era la norma principal que et demanaven per donar-te la feina. Que vagi bé!!

 

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Nota del Consell parroquial: Diumenge 25 de febrer II de Quaresma  —B—
361 views
361 views

Nota del Consell parroquial: Diumenge 25 de febrer II de Quaresma —B—

Consell de la Paròquia de Sant Fruitós de Bages - 23 de febrer de 2024
Horaris del cap de setmana ASFE
289 views
289 views

Horaris del cap de setmana ASFE

Redacció - 23 de febrer de 2024
Editorial 1677
334 views
334 views

Editorial 1677

Redacció - 23 de febrer de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com