Entrevista a l’escriptora Care Santos

Per: Jaume Grandia

El passat dia 30 de setembre, aprofitant l’estada de l’escriptora Care Santos a Sant Fruitós, per participar en la tertúlia del Club de la Novel·la, a la Biblioteca, vàrem parlar amb ella.

Per què escriu?
Vaig comença escriure, perquè hi havia coses que ningú volia sentir i jo les necessitava dir. Des d’aleshores, això ja no va tenir tornada enrere.

Però escrivia com a periodista i després va entrar en el món literari?
No. Al contrari. Vaig fer de periodista perquè era l’únic lloc que escrivint em pagaven, i també em donava temps per escriure literatura.

Escriu cada dia?
Sí. Cada dia de la vida.

En un horari determinat?
És fonamental tenir uns horaris per escriure. No pots fer una novel·la a estones. Escric els matins, des de fa molts anys. Abans era més de treball nocturn, però a l’anar-me fent gran, sóc més activa els matins.

Però la inspiració la té sempre?
La inspiració no és res. Per a mi la inspiració és la feina i és tenir ganes d’explicar coses. En realitat la inspiració és una paraula que no hi crec gens.

Vostè ha conreat molts gèneres literaris: Juvenil, novel·la, contes, poesia, etc. Amb quin es trobo més bé?
En el poder canviar. És un privilegi poder canviar, perquè em fa l’efecte que m’avorriria si sempre fes el mateix. Però, tinc la sort de tenir lectors d’edats diferents que em segueixen i també tinc la sort de tenir coses per explicar en els diferents gèneres, i a cap d’ells vull renunciar.

Català o castellà?
Igual. Tampoc vull renunciar a cap de les dues llengües. Ambdues són meves, perquè sóc filla d’andalús i de catalana. M’he format amb tots dos idiomes. He tingut la sort que a casa hi havia dues grans biblioteques, una castellana i l’altra catalana.

Influeix molt tenir una bona biblioteca a casa?
I tant! Si pots néixer en un lloc que hi ha llibres, i que la seva gent se’ls estima, és fonamental. Tant el meu pare com la meva mare eren grans lectors. El meu pare era metge, però també li agradava escriure. Jo he tingut sempre el gust de la literatura al meu entorn.

Quan comença una nova novel·la, ja te tota la història dins el seu cap, o l’anirà desenvolupant a mesura que la vagi escrivint?
En general, procuro que des de la primera pàgina estigui ben definida.
Moltes de les seves novel·les tenen una base històrica. Vostè es documenta molt, s’ha trobat que la visió i opinió que tenia d’una època, amb les seves investigacions, li ha fet canviar el relat?

Comencen amb un mena de boira, però la documentació que trobes et fa aclarir aquesta boira. La recerca et va donant respostes, també a vegades et porta a una manca de respostes. Això fa ràbia, però és una sort quan s’escriu, perquè has d’escriure per omplir aquests buits.

Li han donat sorpreses aquestes investigacions?
Moltes. Trobes coses que no busques. Per a mi són fabuloses, perquè pots incorporar-les a la novel·la. I a vegades ho són tant que et donen per un altre relat. Per exemple “Desig de xocolata” va sortir d’un personatge que vaig trobar mentre em documentava “Per l’aire que respires” .

Rectifica molt?

Sí. Cada vegada més. Quan més gran em faig més rectifico.

Si un editor li aconsella canviar el final d’una novel·la, ho fa?
Si és el meu editor sí, perquè és una persona molt entesa.

Abans de publicar les seves novel·les juvenils, les donava a llegir als seus fills?
Els dos grans són els meus lectors de confiança de les novel·les juvenils. I ara el més gran ja ho és de tota la meva obra. Són molt bons lectors i em refio de les seves opinions. Ells em diuen coses, que altres no em gosarien dir.

A part de la literatura, quines aficions té?
Em queda poc temps lliure, però m’agrada badar, viatjar, pensar, cuidar del meu petit jardí i m’agrada molt la cuina, perquè cuinar s’assembla molt a escriure. Gaudeixo cuinant i després menjar-m’ho.

Espectacles, cine, teatre…
Sí, sí. Tot. Jo necessitaria una vida paral·lela per poder consumir cultura. Pel·lícules, sèries de televisió, que n’hi ha una gran quantitat. També sóc molt de teatre.

Ha fet alguna obra de teatre?
De moment només he escrit una obra teatral, que es va estrenar, però no m’hi he pogut dedicar més. Sempre penso que voldria escriure obres pel teatre, però fins ara no he disposat del temps necessari, i no sé si ho faré.

La seva opinió del Clubs de Lectura?
Meravellosa. Sóc una fan dels Clubs de Lectura. Sempre que em convidem dic que sí.

Li donen sorpreses algunes opinions dels tertulians?
Sí. En aquestes tertúlies se n’aprèn molt. Sempre surten nous punts de vista, de la teva obra.

Majoritàriament de lectores?
Sí. És una llàstima que els senyors, que també llegeixen, no participin més en aquests Clubs de Lectura

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin