A l’Entrevista a l’atzar del Montpeità conversem amb veïns i veïnes de Sant Fruitós de Bages a partir d’un mateix qüestionari. Una manera senzilla i directa de conèixer millor les persones del poble i les seves opinions sobre el dia a dia.
Quina edat tens i defineix-te breument.
Setanta anys… (Llargs). Quan un es defineix a si mateix es deu dir coses bones, oi? No ho sé… m’agradaria ser bona persona!
Ets d’aquí o has vingut de fora?
Soc de Sant Fruitós, sí! Nascut al carrer Nou, 9. La mateixa casa d’ara.
Ets aficionat a algun club esportiu?, quin? No!
No!
Si haguessis de ser regidor, quina regidoria t’agradaria?
Penso que la política és un gran acte de responsabilitat i no crec que fos capaç de fer-ho bé. Si hi hagués de «remenar les cireres» (deixeu-m’ho dir col·loquialment) potser m’agradaria estar al davant de la regidoria de cultura.
Has menjat arròs del que es cuina a la Festa de l’Arròs?
Sí, i tant!, a dins i a fora de la pista… i fent mooooolta cua!
Quin acte proposaries per la Festa Major?
Més concerts, de clàssica, familiars, populars, i sobretot… espectacles de qualitat i «educadors».
… I després d’aquesta vida… què? RES!
RES!
Què és per a tu ser feliç?
Senzillament, ser feliç… No mirar-te el melic i pensar que el món és molt més gran. Respectar al més proper i al més llunyà.
Quin és, per a tu, l’invent més important de la història? La música!
La música!
Quin és el teu estil musical i intèrpret preferit? (poden ser més d’un)
La música del Renaixement, el Barroc, el Classicisme i el primer Romanticisme. Diria que d’intèrprets en podria triar molts, però em decanto per quin gran compositor, per a mi el més gran de la història…
Johann Sebastian Bach.
Què t’agrada més i menys de Sant Fruitós?
De Sant Fruitós m’agrada que encara ens podem saludar i dir-nos «bon dia»! Menys… que creix massa de pressa, quan jo vaig néixer, Sant Fruitós tenia 1.700 habitants, en l’actualitat estem al voltant de 9.350 habitants aproximadament. No crec que això sigui un creixement gaire «sostenible».
Llegeixes el Montpeità, el coneixes o no sabies ni que existia?
Sí, llegeixo el Montpeità, i el conec prou bé en les seves diferents etapes… Jo vaig ser unes de les persones (entre unes quantes) que a mitjans dels anys setanta, tancats al Cafè del Mig, i fent anar la maneta de la «Ciclostil» i enganxant galerades, vàrem treure els primers números del Montpeità.
La inevitable: quines tres coses t’emportaries a una illa deserta?
Una coral sencera amb un bon director. Molts llibres… un de sol s’acaba massa aviat. I uns quants anys per gaudir-ho!
L’Alcalde sabem que llegeix el Montpeità, vols dir-li alguna cosa?
