Endevina, endevineta

Tinc dos amors dins el cor
que em fan anar de corcoll
i no sé quin és el bó.
Un, em diu paraules maques,
i l’altre em fa molts petons.
Un, m’arramba contra un arbre,
l’altre, em descorda els botons.
El meu cap fa giragonses
enmig d’aquests dos minyons.
Que si l’un fa cara d’àngel,
l’altre té tirabuixons
a sa cabellera espessa
d’un color encisador.
Endevina, endevineta,
diguem quin és el millor
que si l’un m’agrada força;
l’altre, m’agrada un raig més.
Un, el veig a la vesprada,
l’altre, quan el dia neix.
Jo, entre pessics i arrambades,
no sé per quin decidir.
Un, té uns ulls que diuen: VINE!
L’altre, té veu de marfil.
I jo, enmig d’aquests Vesubis,
em fong! No sé decidir!

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin