Els clubs de setembre

Redacció 5 de setembre de 2019

775 Views

• TEATRE, dijous 5 de setembre a les 19:30 h.
Espectres: drama de família en tres actes (“Gengangere”), de l’autor noruec Henrik Ibsen (1828-1906).
Ibsen va voler fer una obra que respongués a les crítiques rebudes per Casa de nines, i per això en contraposició a Nora, la protagonista que abandona la seva família, a Espectres l’Elena Alving no abandona el seu espòs, tot i que és un home immoral, i es queda a casa per consell del Pastor Manders, afavorint així una bona imatge davant la societat i complint amb els deures del matrimoni. Però aquesta decisió mostrarà com no es pot sostenir viure en la mentida.
Publicada l’any 1881 va ser considerada polèmica pel seu contingut que va en contra dels principis religiosos, els ideals familiars i els prejudicis socials de l’època. Es va prohibir la seva representació a Berlin i fins 15 anys més tard no es va estrenar a Noruega.
A Catalunya el teatre d’Ibsen era molt conegut per intel·lectuals i estudiosos i va influenciar en el moviment modernista. Espectres es va representar l’any 1896, amb una traducció de Pompeu Fabra i Joaquim Casas-Carbó i “L’Avenç” va publicar Espectres l’any 1905.
A l’arxiu de RTVE podem veure l’obra
http://www.rtve.es/alacarta/videos/altres-programes-darxiu/arxiu-tve-catalunya-lletres-catalanes-espectres/4568691/

• CINEMA, dijous 19 de setembre a les 19:30 h.
Las uvas de la ira (“The grapes of wrath”), director: John Ford (1895-1973).
Aquesta pel·lícula descriu l’emigració de la família Joad, que juntament amb altres milers de persones han d’abandonar les seves terres a Oklahoma i Texas obligats per la sequera i la misèa, i van cap a Califòrnia en un viatge ple de dificultats. Recorreran 1.500 milles per la Ruta 66 per arribar a les noves terres es presenten com la solució però, venint del crac de 1929 i estant als anys 30 durant l’època de la depressió econòmica americana, les noves oportunitats que esperen trobar poc tenen a veure amb la realitat.
Els protagonistes de Las uvas de la ira són la família Joad, i entre ells són destacables les interpretacions de Henry Fonda i Jane Darwell, com a mare i fill. En ells està centrada la història i en el seu llarg viatge passaran per la tristesa, la desil·lusió, la humiliació i la presa de consciència.
La pel·lícula va obtenir, de les set nominacions, dos premis Oscar l’any 1941: John Ford com a millor director i Jane Darwell com a millor actriu secundària.
Està basada en la novel·la homònima de John Steinbeck, distingida amb el Premi Pulitzer l’any 1940 i considerada com un clàssic de la literatura nord-americana.

• NOVEL·LA, dijous 26 de setembre a les 20:00 h.
Teoria general de l’oblit, de José Eduardo Agualusa (1960).
La narració d’aquesta novel·la s’emmarca en la guerra civil d’Angola, iniciada l’any 1975, que va tenir una durada de vint-i-set anys. Els mateixos anys que la protagonista, Ludovica, passa tancada en el pis que comparteix amb la seva germana i el seu cunyat. Ells desapareixen el mateix dia que comença el conflicte i la Ludo construeix un mur al replà que amaga la porta. La Ludo viu, sobreviu i de diferents formes està en contacte amb l’exterior, i sobretot escriu, ho fa sobre papers i al final fins i tot a les parets.
Tal i com indica l’autor és clar que es tracta de ficció, tot i que els vint-i-set anys de guerra van ser ben reals i la protagonista també. Ludovica Fernandes va existir i va sobreviure la seva història el va inspirar.
L’escriptor angolès José Eduardo Agualusa ens relata la història d’Angola “un país ple de cicatrius” i ho fa de manera íntima i commovedora. Agualusa ha aconseguit que durant la lectura d’aquesta novel·la trobem tan interessants la narració dels fets que passen fora del pis, i que ens narra la protagonista, com els poemes i reflexions personals d’ella que s’intercalen en capítols breus.
Teoria general de l’oblit ha rebut el premi International Dublin Literary del 2017, i ha estat finalista del premi Man Booker International.