Els calerons

Per: Miquel Puig Soler Foto: : Jordi Castaño

El gran escriptor i gastrònom català Josep Pla, amb la sorna que el caracteritzava deia: “Els diners no donen la felicitat, certament, però tampoc són cap obstacle seriós”. Els diners no ho són tot, però no cal afirmar que no siguin res. Entre tot i res, potser una bona fórmula, seria trobar el punt idoni segons les necessitats i aspiracions de cadascun. Molt complicat això. Com més se’n tenen més se’n volen; hi hauria d’haver una manera de gestionar millor els nostres diners i poder assimilar el fet que comporta tenir-ne més o menys.
Hi ha persones que sols pensen a acumular capital, i en moltes ocasions esdevenen esclaus entusiastes d’aquesta fal·lera, motiu pel qual sempre viuen desassossegats i infeliços només de pensar que els poden perdre o que encara n’arrepleguen pocs. A l’altre extrem ens trobem amb qui té la butxaca foradada, i de cap de les maneres és capaç d’estalviar. Aquesta mena de gent estan abocats a patir angúnies davant qualsevol mínim imprevist, que com sap tothom fan acte de presència amb molta més freqüència del que seria desitjable.
Qui no coneix algú que es despengi amb proclames contra els diners, l’estalvi i la previsió que intentem fer la majoria per encarar despeses inesperades que puguin anar sorgint — o pensar que en un futur tot pugui ser diferent i necessitis el que has sigut capaç d’estalviar. La paradoxa és, que aquests que sols pensen a viure el dia a dia sense contemplacions, per no pensar que els diners són necessaris per viure, es troben que no poden deixar de pensar-hi ni un moment, quan els necessiten.
Per desgràcia, són molts els qui, avui més que mai, s’han de conformar amb uns ingressos insuficients per afrontar les necessitats bàsiques. Aquests no es poden plantejar si els agradaria malgastar o estalviar —es tracta de sobreviure i prou— un fet cada cop més evident en la nostra societat. Considerant doncs els que malviuen constantment amb l’aigua al coll i tenen poc marge per canviar els seus problemes, pot ser que una manera de gestionar bé els diners, depèn de comprovar el que veritablement ens cal per viure. Si som capaços d’arribar a fi de mes amb còmoda tranquil·litat, més lliures podrem ser, i això repercuteix en viure millor i més feliç. Si el que guanyem ho gastem d’una manera irracional, anem malament. Potser aleshores sí que és real que els diners no fan la felicitat.
Malgrat tots els maldecaps que ens proporciona el tema dels diners, el que hem de procurar sempre, és alimentar-nos el millor possible. Això és important. Sovint quan haig de fer un menjar amb quelcom especial, recorro als clàssics de la nostra cuina antiga —com sabeu, en soc un amant. Avui he cuinat un capó d’aquells que n’hi ha pocs. Cinc quilos, feia la bestiola. Els engreixo jo mateix i sols mengen blat de moro, pa remullat i verdura. Un dels convidats que viu prop de Setcases m’ha portat dos quilos de llenega negra. Poca cosa més es necessita per fer la cassolada perfecta.

Recepta – Pollastre de pagès amb llenegues

Trossegeu el pollastre a la mida que us agradi. El salpebreu. Poseu una llossada de llard de porc a la cassola i hi feu daurar a poc a poc els talls lleugerament enfarinats. Quan ho tingueu a punt, hi poseu tres cebes tendres, dues pastanagues, una cabeça d’alls, una branqueta de canyella, un bitxo, tres tomàquets madurs i una fulla de llorer. Ho feu coure curosament amb la cassola tapada fins que el conjunt agafi un color ben bonic. Hi poseu un got de mistela i un parell de gots de vi blanc o negre. Deixeu coure deu minuts més i hi afegiu un litre de brou de pollastre. Feu-ho coure tres quarts d’hora suaument fins que veieu que la carn està tendre. Podeu optar per deixar-ho així, o retirar els talls i colar la salsa. A banda, netegeu bé les llenegues i les saltegeu en una paella on hi haureu sofregit un parell de grans d’all. Encara que us faci aigua, deixeu coure fins que no ni quedi. En aquest punt hi poseu un bon raig de vi ranci i ho aboqueu a la cassola. Deixeu coure deu minuts més aquest conjunt meravellós que ha de fer les delícies dels vostres convidats.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin