El Xofar

Fa poc vaig sentir una explicació de Jaume Ayats, músic i professor a la UAB i que vaig trobar molt interessant sobre la banya d’un boc, i que m’agradaria compartir-la.
En el mon dels instruments musicals antics de la cultura jueva, en trobem un que s’anomena el Xofar i que també té molt a veure amb la cultura catalana. Anem per parts:
El Xofar és una banya de boc (el mascle de la cabra) o de marrà (que és el mascle de l’ovella). Una banya de les grosses que es fa servir per determinats rituals, jueus, per marcar elements. Per exemple, per marcar el final del dia de l’Expiació, el famós Yom Kippur. I que marca l’alegria d’un final de penitència . També, es toca 4 vegades per anunciar el dia del traspàs de l’any jueu. És un instrument que es troba escrit en la Bíblia i diuen que és l’únic dels antics instruments de la litúrgia jueva i que s’ha conservat en ús després de la destrucció del segon temple de Jerusalem, que ho van fer el romans a l’any 70 dC. Aquest instrument en el món jueu també es feia sonar per les alarmes de població, catàstrofes i també pel dol. I el feia sonar algú que tenia permís per fer-ho i estava acreditat. No tothom el podia tocar el Xofar.
El Xofar és un instrument de broquet, per tan, es bufa com una trompa o una trompeta i es produeixen els sons harmònics que produeix la mateixa banya. No té forats ni cap altre manera de produir intervals. Si busqueu per internet podreu trobar algun vídeo d’algun ritual on està enregistrat com sona el Xofar. Sona com una trompeta més aviat aguda i una mica cridanera. Té un complicat codi per tocar-lo. Són com uns senyals, uns signes que només els iniciats coneixen. Per exemple, la part sefardita dels jueus de casa nostra, consta que per acabar el ritual s’ha de fer 101 tocs de Xofar. Deunidó, força insistent!
Doncs, la curiositat és que el Xofar té molt a veure amb la mitologia catalana. La llegenda que estaria ubicada en el segle IX, diu que Otger Cataló, del qual vindria el nom de Catalunya, perquè seria Pare de la Pàtria. Es diu que després de segles de captivitat de les terres catalanes sota el domini musulmà, Otger Cataló, es va enfilar a la Muntanya de Montgrony i va fer sonar una banya, la famosa banya de l’Otger Cataló que era igual que el Xofar sefardita. El so de la banya va ser la crida, la indicació el senyal, perquè 9 cavallers, anomenats els Nou Barons de la Fama, junts, es van posar d’acord, i van començar a alliberar la Terra i, per tant, d’aquí vindrien els Contats Catalans.
I llegint això algú pot pensar… “9 catalans es van posar d’acord? Això no és pas possible, això és inèdit…!” de fet, és un bon exemple del què podem fer junts, els catalans, quan ens posem d’acord.
És ben curiós que hi ha un dia del calendari que algú hi ha posat Sant Otger. Però aquest sant no existeix, un sant inventat però que l’han situat al 9 de setembre. Doncs, resulta que el dia de cap d’any dels jueus que és un calendari mòbil (solar), per tan que no cau al mateix dia; sempre s’escau a la segona quinzena de setembre. Per tan, molt a prop de la festa de Sant Otger. Per tant, no sembla pas cap casualitat que el Xofar lligui les dues festes.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin