Conte guanyador de 4rt d’EP
Autora: Gemma Ponsarnau
Hi havia una vegada una nena que es deia Berta. La Berta no es portava gaire bé, i els seus pares ja no sabien que fer, així que la van portar al metge. El metge enfadat i de mala gana la va revisar i no li va trobar cap malaltia que la fes portar malament.
Al dia següent la Berta es va despertar i li va donar un petó als seus pares, es va fer el llit i va preparar l’esmorzar per tota la família. Els pares no s’ho podien creure i van dir: “Què li ha passat a la nostra filla”. La Berta havia canviat, i no sols aquell dia si no, al dia següent, i al següent…
Els pares, sorpresos, la van portar al metge. Aquesta vegada els va atendre molt amablement. I el metge va pensar…: des que la vaig atendre per primer cop, també he passat a ser amable. La coincidència era una cosa molt estranya i que volia estudiar per saber què havia passat.
La Berta i la seva família se’n van anar cap a casa, però van recordar que els i faltava carn i van anar a la carnisseria. El carnisser tenia molt mal humor i els va atendre amb una mala cara. Però de cop i volta es va tornar amable i va canviar la mala cara amb una cara molt amable i els va atendre molt amablement. L’endemà el metge va anar a la carnisseria molt amablement perquè sabia que el carnisser tenia molt mal humor. El metge va entrar i el va atendre d’una manera que no s’ho podia imaginar i li va preguntar..: des de quan ets tan amable. El carnisser va dir des del moment que estava atenent a la Berta. El metge ja no s’ho podia creure i se’n va anar corrent per investigar el què estava passant.
El metge ho va investigar i va trobar que era un virus de ser amable, això la Berta ja ho sabia però el que no sabia era com ho havia agafat. El metge els hi va preguntar si tenien alguna cosa nova a casa, i els seus pares van dir que tenien una planta nova. El metge els va demanar que portessin la planta.
La planta era rosa i feia molt bona olor. El metge la va investigar molt bé i va cridar a una infermera que tenia molt mal caràcter, va fer que l’olorés i després la infermera li va dir..: Moltes gràcies metge per deixar-me olorar aquesta planta tant bonica.
El metge ja ho va saber i va posar la planta al mig de tota la ciutat per tal que qui l’olorés es tornés amable.
Conte contat conte acabat.