Verdor nuevo los espinos
tienen ya por la colina,
toda de púrpura y nieve
en el aire estremecida.
Cuántos cielos florecidos
les has visto; aunque a la cita
ellos serán siempre fieles,
tú no lo serás un día.
Antes que la sombra caiga,
aprende cómo es la dicha
ante los espinos blancos
y rojos en flor. Vé. Mira
Luis Cernuda
El tema clàssic del “Carpe diem”, (aprofita el temps, viu intensament el moment actual) és la idea central d’aquest poema. Tres estrofes, tres conceptes per arribar al camí final abans indicat.
En la primera estrofa el poeta es limita a exposar una realitat: ha arribat la primavera i la natura ho nota amb els canvis de colors. El verd de l’arç (espinós) contrasta amb la blancor de la neu de l’hivern passat tenyint de porpra el paisatge, gràcies als raigs del sol i creant una fotografia de gran bellesa. Fins i tot l’aire, com un ésser viu, tremola davant la nova etapa de l’any.
L’avís del què passarà domina la segona estrofa. La natura seguirà el seu cicle, però dramàticament el poeta ens avisa “tu no lo seràs un dia”. Acaba el poema amb tres imperatius contundents (aprende, ve, mira) dirigits a tots nosaltres. Abans que la mort (sombra) arribi: Carpe diem, viu la vida en plenitud.
Poques vegades aquest tema s’ha explicat amb tanta senzillesa, però, al mateix temps, amb tanta força.
Luis Cernuda (1902 – 1963) formava part de Generació del 27; la de Lorca, Alberti, Aleixandre, Guillem… Havia nascut a Sevilla i va morir a l’exili a Mèxic.
