El llum, la llum? S’apaga i s’encén

Per: CNL Montserrat

«Obre la llum i la tanca contínuament, aquesta nena!», vaig sentir que deia una mare a una altra, queixant-se’n, a la porta d’una escola. La Llum? Al principi em pensava que es referia a una nena que es deia Llum. Com l’ha oberta, amb un ganivet? I on l’ha tancada, en una habitació fosca? Vaig parar bé l’orella, soc tafanera de mena, i vaig saber que no, que es tractava d’una nena, ben belluguet, a qui li agradava jugar a apagar i a encendre els llums de casa. Quina murga, tan cara com està ara la llum.
En català, el mot llum tant pot ser femení com masculí, però té un gènere o l’altre segons el significat. Si consultem el diccionari, és femení quan fa referència “a la forma d’energia capaç d’impressionar els òrgans de la vista i que permet de veure els cossos”, per exemple: En aquesta habitació no hi entra la llum del sol. També és femení quan fa referència a l’energia elèctrica, per exemple: Com que no podia pagar la factura, li van tallar la llum.
En canvi, el mot llum és masculí quan fa referència a l’aparell que serveix per fer llum, per exemple: Sempre apaga els llums abans de sortir de casa. També és masculí en algunes expressions que tenen un sentit figurat i fan referència a persones, com ara ésser un llum (“inepte, un negat”) o estar com un llum (“no ésser-hi tot”). Per exemple: És un llum, pobre, tot li surt malament! Aquest paio està com un llum!
Així, doncs, recordeu d’apagar els llums i encendre’ls només quan us calgui, la butxaca us ho agrairà. Si us plau, no els obriu ni els tanqueu, pobrets, que s’angoixaran.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin