0 Shares 1500 Views 13 Comments

El jardí fantàstic.

10 de juny de 2020
1500 Views 13

Conte guanyador de 5è d’EP
Autor: Andrés Pagani

Just arribava de l’escola i, com de costum, em vaig posar a fer els deures del dia següent; havia de redactar un conte per presentar-lo al concurs literari que organitzava la revista del poble.

Portava ja mitja hora pensant, però no se’m acudia cap idea per escriure. Molt comú d’en Martí. Sí, aquest sóc jo: en Martí, un noi de 5é de primària.

Com anava dient… portava tanta estona pensant que em vaig acabar afartant una mica, així que vaig decidir anar a donar un volt per veure si, d’aquesta manera, acabava trobant la inspiració. La veritat, no em va servir de gaire. Seguia sense idees pel meu conte.
Vaig dirigir-me cap a casa, no volia que se’m fes massa tard, i pel camí, vaig començar a escoltar un soroll molt estrany provinent d’un arbust. De sobte, va sortir un gat que anava directament cap a mi. Era un gat petit, amb el pèl d’un color grisos i els ulls d’un blau lluent. Vaig anar a acariciar-lo, quan el gat va començar a córrer de tornada a l’arbust. Em vaig apropar per veure on s’havia ficat el gat, però no el vaig veure. Em va sorprendre la rapidesa amb la qual el gat havia desaparegut. En aquell moment, vaig veure un paper al terra, mig enterrat. El vaig agafar per veure que era; hi havia dibuixada una papallona i a la part de darrera una frase que semblava escrita amb codi Morse. Vaig intentar desxifrar-lo, però no ho vaig aconseguir. L’endemà vaig explicar-li tot sobre aquell paper a la meva amiga Maria. Em va dir que a ella li encantaven tots aquells temes sobre missatges misteriosos i es va oferir a ajudar-me. Al tornar de l’escola, ens vam dedicar, tots dos, a intentar desxifrar el codi. Després de no molta estona, però sí de molt investigar, vam descobrir el que deia: “On l’aigua flueix, es troba la clau que el camí descobreix”. Ens vam quedar pensant una bona estona perquè no sabíem quin significat tenia. Vam arribar a la conclusió que es podia referir a una clau amagada en algun lloc del poble, ja que era allà on havia trobat el paper. tot i això, no sabíem quin lloc era. ¡És clar! Havia de ser algun lloc on hi hagués molta aigua, i aquest lloc només podia ser la gran font del poble.

Vam dirigir-nos cap allà, buscant si hi havia alguna clau amagada. I sí, teníem raó. Sota tota aquella gran quantitat d’aigua de la font, s’hi trobava una petita clau. Ens vam emocionar molt al trobar-la, però l’alegria no va durar massa; teníem una clau que ni tan sols sabíem què obria. Com que tampoc hi havia cap pista al paper, em vaig guardar la clau i vam tornar cap a casa.
El cap de setmana següent, mentre estava al parc jugant juntament amb la Maria, vam veure passar pel nostre costat el mateix gat que jo havia vist dies enrere; semblava que ens mirava. Ens vam apropar i el gat va començar a córrer en direcció cap al petit bosc que hi havia rere el parc. Vam decidir seguir-lo per veure cap a on es dirigia. Després d’uns cinc minuts perseguint el gat, vam arribar a una casa vella que semblava abandonada. El gat, va entrar a aquella casa per un petit forat. Vam dubtar sobre què fer en aquell moment, fins que vam decidir entrar-hi també. Teníem molta intriga sobre el que estava passant.

L’interior de la casa estava totalment a les fosques, gairebé no vèiem res. Vam continuar caminant en direcció paral·lela amb el gat fins que, al travessar una altre porta, vam arribar a una espècie de jardí. Era un jardí bastant petit, però amb moltíssimes plantes a tot arreu. De sobte, vam perdre de vista al gat. Vam travessar tot el jardí buscant-lo però no el vam tornar a veure. El que sí vam veure va ser un gran mur de pedra que s’alçava davant nostre. Al centre, s’hi trobava una porta tancada amb clau. Vam pensar que potser es podria obrir amb la clau que havíem trobat feia uns dies que, per sort, encara portava guardada a la meva motxilla. Vaig agafar la clau, i vaig intentar obrir la porta. Efectivament, la porta es va obrir, produint un molest soroll que feia pensar que havia estat tancada durant molt temps. La Maria i jo ens vam mirar fixament molt emocionats. Estàvem sorpresos per tot el que estàvem descobrint. Vam travessar la porta i ens vam trobar amb un llarg i estret passadís que semblava no tenir sortida. No hi havia gaire llum, però vam deixar a un costat la poca por que ens transmetia aquell lloc i vam decidir continuar cap endavant.

No tinc molt clar quanta estona vam estar caminant sense saber cap a on anàvem, però el que sí recordo es la gran alegria que vam sentir quan vam començar a veure llum al final d’aquell fosc passadís. Vam arribar al final del camí. Ens trobàvem un altre cop en un jardí, aquest cop, un jardí de grans dimensions. Ens vam fixar, que al centre hi havia una gran escultura; una escultura de… d’una papallona! Era la mateixa papallona que hi havia dibuixada al paper que havia trobat. No sabíem què estava passant. Ens vam apropar una mica més, quan vam veure que al voltant d’aquella escultura, es trobaven una gran varietat de papallones, i un munt d’ocells que mai havia vist abans. També hi havien altres tipus d’animals petits, entre ells, el gat que havíem estat perseguit fins aquí. La Maria i jo ens vam tornar a mirar. Aquell lloc era fantàstic; a part de tots aquells animals, i havia un munt de plantes meravelloses. El que de veritat ens va sorprendre però, és que no hi havia cap indici d’activitat humana; era un lloc totalment natural. Vam estar una bona estona observant aquell lloc tan bonic, fins que ens vam començar a adonar que s’estava fent de nit. No podíem trigar gaire més, o els nostres pares es començarien a preocupar per nosaltres, i no volíem que ells acabessin trobant també aquest lloc. Així, que vam decidir tornar cap a casa sense explicar-li a ningú el que havíem vist.

Tant la Maria com jo vam saber en aquell mateix moment que seria millor no explicar a ningú el meravellós lloc que havien descobert. Era un jardí tan bonic i tant ple d’animals lliures, que no volíem arriscar-nos que la població el descobrís i l’acabés destruint. Malgrat això, em va semblar un lloc tan increïble, que vaig decidir tornar a amagar la clau a la font i enterrar el paper just a l’arbust on l’havia trobat perquè, d’aquesta manera, deixaria l’oportunitat que algun altre nen o nena curiós i intel·ligent pogués descobrir aquest fascinant lloc. Això no va ser l’únic que vaig fer; vaig pensar que seria bona idea escriure la meva experiència. Vaig relatar cada detall de l’ocorregut i ho vaig guardar dins d’una capsa a l’interior d’aquell jardí. D’aquesta manera, l’única persona capaç de llegir-ho, hauria d’haver resolt primer els misteris per trobar el jardí.

Si en aquest moment estàs llegint això, significa que tu també has pogut trobar aquest fantàstic jardí. Això, també significa que cau sobre tu la responsabilitat de mantenir aquest lloc en secret per assegurar-nos que segueixi sent tan meravellós com tu, la Maria i jo, l’hem trobat.

13 Comentaris

  1. Andrés, molt bonic el teu conte i excel·lent l’ilustració de la Clara Oliveres. Felicitats.

    Reply
  2. Moltes felicitats Andrés! M’ha agradat molt poder descobrir aquest meravellós jardí a partir d’un conte tan bonic!

    Reply
  3. Felicidades Andrés, has demostrado una vez más que cuando te propones algo, lo consigues. Además, demuestras que eres un niño muy creativo, con una mente prodigiosa y de mucha sensibilidad.

    Reply
  4. Felicitats Andrés. Amb la pluja del Maig i el Juny l’aigua de la font encara fluïa amb més força.
    Això m’ha deixat veure la clau que obria la porta del JARDÍ PETIT.
    Un jardí meravellós. Per part meva mantindré el secret…
    Molt bonic el dibuix de la Clara.

    Reply
  5. És un conte molt bonic, creatiu i original. Seria genial que el món estigués ple de claus per poder obrir jardins tan especials. M’ha agradat molt. Felicitats Andrés!

    Reply
  6. Andrés Eloy te felicitamos desde Venezuela, tus tios y primos por tu trabajo. Dios te bendiga

    Reply
  7. Andrés Eloy te felicitamos desde Venezuela tus tios y primos. Dios te bendiga

    Reply

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com