El 8 de març, per a què?

“Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de la Dona. I el 8 de març (segons el nostre calendari) de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. Aquest va ser l’inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d’aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març.
Reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l’origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.
Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d’aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona”. Institut Català de la Dona
On som avui?
Els permisos i la reducció horària per a la cura dels fills, recau majoritàriament en les dones, i, per altra banda gairebé la meitat de la població masculina jove considera que les reivindicacions feministes no tenen cap sentit.
Masclisme: Actitud que, per raons històriques, culturals i religioses, mantenen certes societats, que consisteix a atribuir als homes una superioritat de valors, en tots els camps, sobre les dones Segons l’IEC, el masclisme és l’actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona. Enciclopèdia.cat
Observant una mica es pot constatar que les actituds masclistes són en tots els àmbits de la nostra societat. Sovint no són explícites, però si tàcites, iròniques, gestuals…
No tots els homes són masclistes com diu Teresa Pàmies en el seu assaig “Mascles però no masclistes” i no totes les dones són feministes com podem observar en algunes d’elles quan ostenten llocs de poder.
“Per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures”. Rosa Luxemburg marxista i pacifista.