Editorial 1671

És inevitable, les persones ens anem fent grans i arriba un moment que decidim plegar, jubilar-nos, abandonar aquesta vida.
Aleshores, quan hem marxat, poden passar diferents coses, que al cap de poc temps (deixant a part la família) ningú es recordi de nosaltres o que ens trobin a faltar sovint.
Si has estat un artista, escriptor, pintor, etc. més o menys famós, et faran un homenatge o bé posaran el teu nom a un carrer o plaça. El problema és que massa sovint aquests reconeixements arriben tard i un ja no en pot gaudir.
Gràcies, Colita i gràcies, Ventura per les vostres aportacions al món artístic i cultural a Catalunya i al món. Us recordarem sempre.

Brogit Difonem Cultura

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin