Dol al món del circ

Per: Pep Garcia – Productor cultural i artístic Foto: Circ Raluy

Ens ha deixat Lluís Raluy Tomàs. Pallasso, acròbata, matemàtic. Home de circ Fundador, al costat del seu germà Carlos Raluy – que ens va deixar el novembre de 2019 – del Circ Raluy que durant dècades ha mostrat i compartit arreu del món que el circ tradicional és un art viu i que la bellesa de les coses antigues té un valor i un poder d’atracció màgics que ens fan somniar. Ple de sensibilitat i força Lluís Raluy ha estat el pallasso carablanca que ens ha emocionat a pista i fora d’ella.
La seva personalitat afable i tendre i el seu talent, dins un bon pallasso sempre hi ha talent, ens han captivat reivindicant sempre el circ com a espai escènic i vital. Les seves intervencions a pista han estat un regal pels sentits, les emocions, també per a la sorpresa. Lluís Raluy ha estat un intel·lectual de la vida fent aportacions valuoses en totes aquelles branques que ha conreat i sempre, sempre, des de dins d’un circ, que ha estat la seva vida.
Descobridor de teoremes matemàtics, el seu camió-biblioteca era ple de llibres, un lloc de trobada amb tot aquell que se li apropava i escriptor també de diversos llibres. Primer com a acròbata i essent pallasso després, ha consagrat tota la seva vida al circ, el gran projecte familiar iniciat pel seu pare i que ells han sabut fer créixer i mantenir i donar-li categoria de patrimoni cultural. Des dels anys 80, el Circ Museu Raluy ha esdevingut una icona del circ bonic al nostre país i aquest és un llegat que tenim el privilegi de gaudir avui encara sota els 2 circs vigents, el Circ Històric Raluy i el Circ Raluy Legacy.
Els Raluy ha assolit la difícil fita de ser una família estimada al país i és, sens dubte, pel que ens han donat i ens donen encara. Em ve ara al cap la imatge amb què durant molts anys acabava la funció del circ Raluy en la que Carlos, mestre de cerimònies, tocava la concertina per acabar la funció i Lluís – el pallasso Lluiset – sortia per acompanyar-lo tocant a dues mans creant un moment màgic de comiat i després se n’anaven, els dos germans, poèticament cap a cortines. La funció s’havia acabat i l’emoció era compartida.
La funció, Lluís, s’ha acabat i ens hem emocionat encara més sabent que aquesta és la darrera.
Gràcies per tot, Lluís Raluy.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin