Dimecres de Cendra

Escrit: Joan Maragall – Comentari: Francesc Canellas  – Foto: Wikipedia                                                

Dimecres de Cendra

A una noia
No et facis posar cendra  –   no et facis posar cendra,
                       patró de la joventut,
que no té res a veure  –  la mort, la cendra, amb tu.
                       No entelis amb “mementos”
                       ton front rosat i pur.
Tu no has pas d’haver esment   –    de la trista paraula
                       que diu el sacerdot
                       girant-se de la taula.
Que aquest color rosat  –  que duus al front i als llavis
no t’ha sigut donat  –  per cendrosos agravis,
                       que t’ha sigut donat,
                        verge de la sang tendra,
per uns altres esblaims  –  que no són pols ni cendra.

                                                             Joan Maragall

Ara que s’acosta la Quaresma, pot ser interessant llegir i comentar un petit poema que Joan Maragall va incloure en el seu segon llibre de poesies “Visions i Cants”.

Maragall és el segon gran poeta català de l’era moderna després de Verdaguer. Catòlic practicant i de tendències més aviat conservadores, aquí es mostra partidari de la vida i no de la mort. El poeta protesta. Repeteix dos cops: “No et facis posar cendra”; no entén, com a una noia que no ha començat a viure, se li pot parlar de la mort. Va contra natura. Ella ha de seguir el camí natural de la vida i com diria algú: ara, això, no toca.

En els primers 8 versos es dedica a dissuadir-la. Diu clarament: la mort i la cendra no són per a tu; no has de fer cas del que diu el sacerdot el dia de l’inici de la Quaresma.

“Memento, homo, qui a pulvis es, et in pulverem reverteris”. (Recorda que ets pols i en pols t’has de convertir).

A la segona part li parla del seu veritable objectiu: tens la pell jove i rosada al front i als llavis (petit toc d’insinuació passional) i ets verge de la sang tendra (verge laica, no religiosa), guarda, doncs, energies per més endavant. O sigui que aquests atributs tan propis de la joventut no són per la cendra quaresmal, sinó per altres “esblaims” que ja et vindran (descobriment de l’amor, petits o grans problemes….). Maragall aposta per la vida.

El poema escrit a finals del segle XIX va ser força escandalós en aquell moment; ara, afortunadament, ho veiem molt diferent.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin