DESIG

Recerco l’alba dins la nit obscura
i se’m fan perdedors tots els camins.
Recerco el cant de l’única font pura
i totes les begudes són verins.

Voldria que el perfum de blanca rosa
ofegués la luxúria d’aquell nard.
Voldria que el meu cor que ja no gosa,
per l’amor no cregués que és massa tard.

Una vela, només, i una atzavara;
un mar ben blau i una blavor de cel;
una joia callada i ben avara,
i l’aquietament de tot anhel.

I trobar-se, Senyor, que em fossis l’alba,
i la vela i el mar i el cant d’amor;
que em tornessis brillant l’ànima balba
i ben clara la font d’aquest meu cor.

Rosa Leveroni

L’autora, que està passant un moment difícil, busca una solució que li permeti superar els seus problemes. El títol del poema és prou explícit: “Desig”. Moltes vegades, analitzant les formes verbals bàsiques d’un text, ens donen la pauta per entendre bé el seu contingut. Aquí tenim: “recerco”, present i primera persona i “voldria”, futur condicional.
Rosa Leveroni recerca l’alba i el cant de la font, és a dir, busca trobar un sentit a la seva existència; la llum que la guiï i l’aigua que és font de vida. Ella es conforma amb molt poc: una vela i els elements gratuïts de la natura, un “mar ben blau i la blavor del cel”. També valora més el suau perfum d’una rosa blanca, símbol de puresa, a la imatge arrogant d’un nard. L’angoixa del pas del temps i la por de fer tard a tot, també hi són presents: “voldria que el meu cor que ja no gosa”.
A la darrera estrofa, la pregària al Senyor, és potser la seva última esperança per “tornar brillant la seva ànima balba”, cansada.
Quatre estrofes de versos decasíl·labs amb rima consonant alternativa.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin