Text: Xavier Gonzàlez-Costa
Il.lustració: Bet Calderer
El botó patia, estrangulat pel trau, la pressió d’aquelles sines voluptuoses que es dibuixaven sota la roba i s’ensenyaven distretes per sobre un escot desenfadat, provocant-li, sense malícia ni vergonya, el seu desig més irrefrenable i primitiu. Un desig irracional, un desfici brutal que l’obcecava amb tanta fúria, que no podia contenir de cap manera les seves reaccions més viscerals i els seus instints més animals.
Arribat a aquest punt, la temptació d’aquelles formes arrodonides movent-se, ingràvides i suggerents, darrere aquell teixit inoportú, l’encegava de tal forma que, si hagués pogut, l’hauria estripat sense miraments per fer-les seves, seves i només seves… però no podia. No podia, i no entenia perquè l’existència s’acarnissava amb ell, impedint-li abastar allò que més desitjava, i havia d’ofegar la seva frustració, la seva ràbia i la seva desesperació en les llàgrimes i els sanglots que, finalment, se li descontrolaven.
El moment es precipitava, les emocions entraven en crisi i es col·lapsaven… Fins que la mare, somnolent i resignada, alliberava el botó del seu tràngol dramàtic, s’obria la camisa de dormir i deixava que el nadó afamat s’enganxés a aquell mugró que vessava vida, retornant la calma a una nit que s’acostava massa de pressa al dia.
Després del rotet i un petó al front d’aquells que qui ens ha portat al món ens deixa impresos a l’ànima, el petit home se submergia novament en un somni de pits esplendorosos, que no per coincident tenia res a veure amb el que feia trempar el seu pare ajagut allà al costat, afectat per una gana que, ell segur, trigaria a apaivagar.
“Si t’ha agradat aquest conte de Xavier Gonzalez-Costa amb il·lustracions de Bet Calderer i en vols llegir més, ho pots fer a la secció “A la vora del foc” de NacióBerguedà”. –> i linkar aquí:
https://www.naciodigital.cat/bergueda/especials/680/pagina1
