Dels falsos economistes i dels consultors funestos

M. 1455
Són germans de sang i d’haver-los, n’hi ha i molts. Tots dos són nefastos, almenys els que jo conec. Són capaços de baixar de la muntanya per disparar als ferits un cop acabada la batalla legal per no deixar testimonis de la seva pèssima professionalitat que els puguin involucrar en un futur. Possiblement quan una empresa funciona bé poden fins i tot arribar a donar el seu do de pit o la seva opinió; no obstant això de ser només per això ¿perquè els necessitem? Millor refiar-nos de la nostra pròpia metodologia i experiència que almenys anirem més sobre segur i de pas estalviarem en confuses i inexplicables minutes.
Quan una empresa va malament, pels motius que siguin: crisi, administració deficient, manca de vendes, etc. és precisament llavors quan aquests éssers haurien de sortir al quadrilàter administratiu amb tota la seva humanitat i sapiència (si és que en tenen) a jugar-se-la per reconduir l’empresa i dissenyar un bon pla de viabilitat per poder-la reflotar, cosa que necessitarà molta dedicació i intel·ligència.
Doncs tampoc sol ser així, almenys en el meu cas. Quan les coses no anaven massa bé en una de les meves empreses, jo mateix vaig confiar cegament en un polític-economista-consultor (doncs així es va acreditar l’individu en qüestió) que ostentava a més una cartera d’economia a l’ajuntament de la meva localitat. L’únic que va fer va ser fer-me endeutar més amb noves hipoteques, cosa fàcil per aquell temps i sobretot per a ell, ja que comptava a favor seu amb el paraigua fix de la municipalitat, les entitats bancàries el coneixien sobradament i gairebé es quadraven quan el veien. Al·lucinat, jo mateix.
Que passava amb aquest galimaties? Doncs que li era més fàcil i ràpid per a ell, demanar un crèdit o una hipoteca (a càrrec nostre, és clar) per tirar endavant el dia a dia augmentant els deutes en comptes de passar el temps útil cavil·lant per reconduir i reconstruir l’empresa. Doncs no, menys temps i més despesa. A part d’això, amb els crèdits fàcils (per a ell) li quedava moltíssim més temps per dedicar-se a les seves tasques a les oficines del municipi. I això sí cobrava doble, del municipi i de nosaltres, sent aquests últims els més mal beneficiats del seu nefast, fantasmagòric i inútil comportament.
En definitiva, que ens va ajudar, sí, però a desestabilitzar-nos més aviat del que esperàvem, empitjorant la nostra situació mercantil en comptes de millorar-la, per després, enmig de la tempesta, deixar-nos a l’estacada, abandonant el vaixell, com les rates, tal com diu el refrany. Corrupció de Llei.
El responsable final, doncs, senyor mateix per fiar-me cegament d’ell i signar tot el que ens posava per davant, pensant al mateix temps que era el millor que podíem fer ja que sense cap dubte, no era l’individu en qüestió el “ number one “?. Quin gran error i gran equivocació!
Que consti que a vegades em negava jo a signar nous crèdits (doncs ja les veia venir …), però ell d’una manera o altra, sempre em convencia perquè ho fes. No obstant això, al final, sempre “Mea Culpa”, ho reconec.
Encara que estic segur que evidentment hi deuen haver bons professionals, eficaços, honestos i competents. Per que m’haurà tocat a mi ballar amb el més lleig i deformat del grup?
Aigües fecals passades. ¿Com podran dormir aquests, a la cap i a la fi, “pesseters” i nefastos subjectes?
Ells sabran. Jo, ni idea!
Només soc una pobra víctima d’aquesta trista història que suggereixo tenir en compte quan algú tracti de contractar individus d’aquesta mena.
No tot el que rellueix és or.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin