Ai, la cuina. Què és per a vosaltres la cuina? Com a persona activa que soc davant els fogons, crec que la cuina hauria de ser l’espai més amable i acollidor de la casa. És el lloc on hi fem el primer cafè amb llet a l’hora d’esmorzar, escoltem les primeres notícies, llegim, parlem de la feina, de l’escola, cuinem… La cuina ha de ser ampla i lluminosa, amb una taula sòlida per xerrar i posar-nos al dia de les activitats que tenim intenció de dur a terme durant la jornada.
La cuina és el cor de la casa i l’hem de fer servir amb seny i compromís —ens afecta a tots. Com millor cuinem, més profitós és el temps que invertim a preparar el que posem a taula. L’aprenentatge culinari no s’acaba mai. Cuinar bé i el que ens agrada és un valor que hem de tenir molt present —és indispensable. Feu-ho amb calma i dedicació, amb companyia dels més joves, si volen, propiciant el joc de l’intercanvi i diversitat de parers de cadascú. I si van perduts que agafin un llibre, que n’hi ha molts.
Penseu que si mengem bé perquè ens agrada el que hem cuinat, estarem més feliços i satisfets.
Tant de bo poguéssim evitar els productes de fora temporada, sobretot els vegetals, collits verds i madurats artificialment durant molt temps en cambres frigorífiques; d’altra banda, poc ens convé per a la nostra salut el consum d’animals engreixats de forma forçada amb hormones i altres aliments poc recomanables que s’aparten de la seva forma natural. Ja sé que és molt complicat això, però amb un cert interès per part nostra, sempre podem trobar algun proveïdor que compti amb aquests factors i pugui proveir-nos de primeres matèries d’òptima qualitat. Hi ha gent que són molt maniàtics a l’hora de fer la compra. Fem un esforç, val la pena!!
Caldria pensar més en les tendències futures sobre la nostra manera de nodrir-nos. Crec que es pot aspirar a més. Ara mateix, sembla que ens conformem a menjar qualsevol cosa per evitar posar-se a cuinar i embrutar els fogons, cassoles, etc. La cuina catalana està de moda i és de les millors del món. Els millors cuiners del planeta són catalans i encara que no siguem capaços d’imitar el que ells fan, ja que és massa complicat, sí que som prou competents i espavilats per modificar i modernitzar les receptes de les nostres mares i àvies. Esforcem-nos-hi!!
De vegades, la cuina és petita i s’hi està un pèl estret, però és el lloc on la conversa és més fluida, més amable i més íntima. Se senten sorolls d’estris familiars i antics, olors que ens agraden i ens fan reviure records entranyables que propicien la confidència, la conversa… En cap altre lloc de la casa es reuneixen tants elements per acompanyar una bona caldereta de llamàntol amb sèpia i cigrons, feta com Déu mana.
Llamàntol amb sèpia i cigrons
Per a sis persones:
- Tres llamàntols
- Un quilo de sèpia
- Un quilo de cigrons cuits
- Un manat de cebes tendres
- Una cabeça d’alls
- Un pot petit de salsa de tomàquet
- Un pebrot verd
- Oli d’oliva
- Un got gran de vi blanc
- Un bon raig de brandi
- Una fulla de llorer i un brot de farigola
- Un bitxo
- Sal i una cullerada petita de pebre vermell.
Per la picada:
- Safrà
- Dotze ametlles torrades
- Dues llesques de pa fregit i dos grans d’all fregits.
Talleu els llamàntols vius a trossos, el cap per la meitat i les cues a rodanxes de tres centímetres; en traieu el corall i el guardeu per a la picada.
Netegeu les sèpies i les talleu a daus na gaire petits, les potes també.
En una cassola ben ampla hi poseu un bon raig d’oli; feu daurar tomba i tomba els trossos de llamàntol salpebrats i lleugerament enfarinats. Els doneu uns toms hi els traieu.
Feu un sofregit amb les cebes, el pebrot, dos grans d’all, tot tallat petit, i les herbes aromàtiques.; a mig sofregir hi col·loqueu la sèpia; ho deixeu coure uns tres quarts d’hora a poc a poc. Arruixeu-ho amb el vi blanc i un parell de cullerots d’aigua o brou d’haver fet bullir els cigrons. Si els heu comprat de pot, també el podeu utilitzar. Quan tingueu la sèpia tova hi poseu el pebre vermell i la salsa de tomàquet. Ho feu coure cinc minuts més i ja hi podeu afegir els cigrons que vulgueu. Fiqueu-hi el llamàntol ben distribuït pel damunt. Si veieu que hi ha poc suc hi afegiu aigua o brou, però sense passar-se.
Feu la picada amb els dos grans d’all que haureu fet enrossir, les ametlles, el safrà, el julivert, el pa fregit, els budells de la bèstia, el brandi i un bon raig d’oli cru. Ho distribuïu per damunt del guisat i ho deixeu que faci el xup-xup cinc minutets.
Creieu-me que si aquest plat el regueu amb un bon vi de proximitat és una delícia que repetireu en breu. Bon profit!!
