Crims a Sant Fruitós (XXIV) – El final del dia

Marina Altimira 16 de juny de 2022

375 Views

Aquell dia tan llarg arribava a la fi. Després d’hores assegut a terra, notava gràcies a la vibració del sòl com la policia anava entrant sigil·losament per la porta del darrere, el lladre semblava no assabentar-se del que estava passant pel que havia de seguir entretenint-lo uns segons més fins que tot s’acabés. Jo estava preparat per poder llençar a terra el lladre que estava més a prop meu quan tingués l’oportunitat i prendre-li la pistola.

Notava com la policia s’acostava cada cop més a on estàvem tots nosaltres i els nervis començaven a notar-se entre tots. Un dels lladres es va assabentar de la vibració del terra i va alertar als altres, tots van agafar les seves pistoles i ens van fer moure cap a l’ascensor. Vam aprofitar per prémer el botó que portava cap al pàrquing, però jo no podia deixar
que els lladres s’escapessin abans d’atrapar-los, així que vaig prémer el botó i vaig quedar-me fora. Tots els altres ostatges es van quedar bocabadats amb la meva decisió, no van dir res, ja que tenia el dit sobre la boca simulant silenci.

Vaig quedar-me amagat darrere una columna que em cobria a la perfecció. Vaig escoltar uns crits. “Policia! Baixeu les armes!”. En aquell moment es van sentir els sorolls ensordidors que feien les pistoles en ser disparades, em vaig ajupir instantàniament esperant que cap bala em ferís a mi. La columna em cobria, però qualsevol moviment brusc que fes podia fer que una de les bales que corrien pel voltant m’impactés. Vaig començar a caminar ajupit per terra com si fos
una serp esquerpa i vaig veure el panorama davant meu, alguns policies estaven tirats a terra sagnant, igual que algun lladre, però el tiroteig no parava. Vaig albirar des de lluny un lladre tirat a terra i la seva pistola al costat, m’hi vaig apropar i vaig agafar la pistola amb les mans mentre aquestes em tremolaven, em vaig aixecar i des de darrere vaig
disparar a un dels dos lladres que quedaven drets. Quan aquest es va desplomar, vaig poder veure la Laia davant meu, amb la pistola agafada fortament, l’armilla antibales i apuntant en la meva direcció. Vaig sentir un fort soroll, que sortia de la seva pistola
i que es dirigia a mi. De cop, tot es va tornar negre.