0 Shares 264 Views

Crims a Sant Fruitós – Capítol 8

27 d'octubre de 2021
264 Views
Per: Marina Altimira . imatge: Galdric Sala –

La veritat d’aquella tarda

El Miquel ens explicaria tota la veritat, sense mentides, o això ens havia promès.
“D’acord, explica’ns la veritat. Tota la veritat” Va respondre la Laia, acomodant-se en la seva cadira, jo vaig jeure a un sofà de color beix que tocava la paret. “Tot va començar quan el meu amic Enric em va trucar una tarda, al voltant de les set, estava nerviós, sentia cruixir les fulles i branques a través de l’altra línia, la respiració de l’Enric era entretallada, i no va dir res durant uns segons. Després d’insistir en el perquè de la trucada, em va dir que havia segrestat a una nena, i que no sabia què fer, la tenia al maleter del seu cotxe granatós i l’havia pujat a l’Ermita de Sant Valentí a la muntanya del Puig. Em demanava la meva ajuda, ja que jo era l’agutzil i podia esborrar les proves. Havia de prendre una decisió i ho havia de fer de pressa, reportar-ho era el meu deure com a agutzil, però l’Enric era el meu millor amic des de la infància, havia estat amb mi sempre, la meva decisió era clara. Vaig intentar tranquil·litzar-lo a través del telèfon, però no hi havia manera. Vaig agafar el meu Peugeot 205 GTI i em vaig dirigir cap a la muntanya del Puig, allà el vaig trobar donant voltes amunt i avall, prop d’un atac de nervis. Em va explicar el que havia fet; havia agafat a la nena a l’antic camp de futbol mentre jugava amb una altra nena i se l’havia emportat fins a la muntanya del Puig, l’havia ficat al maleter, que va ser on era quan jo vaig arribar, una corda li envoltava les mans, la nena plorava desconsoladament i intentava cridar, però la cinta que li havia ficat l’Enric a la boca li ho impedia, em va dir que no volia fer-li mal a la nena, només enviar una advertència als seus pares, alertant-los de com podia fer-los mal, al principi no sabia la raó per la qual volia fer mal als pares, fins que em vaig assabentar que l’Enric havia tingut una aventura amb la mare de la nena i quan el seu pare els va descobrir, li va arruïnar la vida, i havia segrestat a la nena com a venjança. Vaig ajudar a entrar a la nena a l’església que per aquell temps ja estava abandonada, era tenebrosa, la llum del dia ja havia desaparegut. La vàrem lligar al voltant d’una columna, la nena en cap moment va deixar d’intentar alliberar-se, però era petita i els seus braços no eren forts. Em vaig emportar l’Enric a fora, perquè li toqués l’aire i poguéssim parlar “T’has tornat boig?” Li vaig preguntar, ell anava donant voltes sobre si mateix amb la mà fixa al pit. Vaig fer-lo parar de donar voltes, tenia els ulls plorosos i estava a punt d’ensorrar-se. “T’ajudaré a sortir d’aquesta, Enric.” Vaig prometre. Anàvem a quedar-nos tota la nit fent guàrdia a l’església, però la son ens va vèncer i vam quedar adormits. Em vaig despertar al voltant de les cinc de la matinada, i la nena ja no hi era. Les cordes estaven a terra i no hi havia rastre d’on podia haver anat. Un cop vaig despertar a l’Enric, vam començar a buscar-la pels voltants, tenia sis anys, no podia haver anat lluny, vam buscar per Les Brucardes, mirant entre carrers i cases. Hi havia un camí que portava de Les Brucardes a Sant Benet, i com a últim recurs, vam decidir anar per allà, feia molt fred i estàvem tremolant, l’Enric estava callat, immers en els seus propis pensaments, buscava darrere cada arbust i arbre, si no la trobàvem i algú més ho feia, ens en cauria una de bona. Vam seguir una estona per aquell camí, tot era molt fosc, vam arribar a una espècie d’encreuament on hi havia una barraca de vinya dels pagesos, i vam escoltar els sanglots d’algú allà dins. Vaig entrar jo primer, ja que aquella barraca era molt petita i la vaig trobar agafada dels seus genolls, plorant desconsoladament, en veure’m tots els seus petits músculs es van tensar i va arrambar-se a la paret. “No em feu res, si us plau.” Demanava entre llàgrimes. La vaig agafar pel braç i la vaig treure d’aquella barraca. L’Enric se la va mirar i va caminar cap a la nostra direcció. “Si et tornes a escapar, no veuràs la llum del dia.” Va amenaçar, aquesta frase no va fer res més que empitjorar les coses, la nena va començar a cridar ajut, i a intentar alliberar-se del meu braç, fins que em va donar una coça al peu, i va sortir corrents.”

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Per què als Estats Units no fan servir WhatsApp?
35 views
35 views

Per què als Estats Units no fan servir WhatsApp?

Redacció - 2 de desembre de 2021
Trobada d’exalumnes de ballet de l’escola Paidos
97 views
97 views
Crims a Sant Fruitós – Capítol 11.
101 views
101 views

Crims a Sant Fruitós – Capítol 11.

Redacció - 1 de desembre de 2021
Foto Record. Premi Bages de Cultura 2011
149 views
149 views

Foto Record. Premi Bages de Cultura 2011

Redacció - 1 de desembre de 2021
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com