0 Shares 627 Views

Crims a Sant Fruitós – Capítol 4

30 de setembre de 2021
627 Views
Per: Marina Altimira . imatge: Galdric Sala –

 

EL ROBATORI DE SANT BENET

 

Les alarmes del monestir de Sant Benet van començar a sonar al voltant de les 4 de la matinada. La policia va tenir  constància del succés poques hores després. Feia una setmana que vivia a Sant Fruitós i ja havia trobat els amics de la meva infància, en Pep, la Rosa i el Ferran. Havia estat reconfortant reunir-me amb ells una altra vegada. Havíem pres unes cerveses, ens havíem posat al dia, i sobretot havíem recordat els vells temps.

El meu telèfon va començar a vibrar i el nom de la sergent Roca va sortir a la pantalla, hi havia un nou cas. “David, hi ha hagut un robatori a Sant Benet.” Va dir la seva veu a través de l’altre línia. “D’aquí deu minuts sóc aquí.”

El monestir estava replet de cotxes de policia, vaig buscar amb la mirada a la Laia i la vaig trobar, el seu cabell negre estava agafat en una cua de cavall i el seu cos esvelt estava tens mentre parlava amb policies. Em vaig acostar i em va posar al dia del que havia passat. A les 4 de la matinada van sonar les alarmes del museu del monestir, al ser la nit no hi havia ningú i les càmeres estaven desconnectades. Havien robat una figura de la verge Maria del segle XIV, la qual era molt valuosa. Sense tenir càmeres era complicat esbrinar qui havia estat. La Laia i jo ens vam encaminar al lloc dels fets. “Com va la teva primera setmana?” Em va demanar la Laia. “Està sent moguda, he aconseguit organitzar totes les caixes de la mudança i m’he reunit amb uns antics amics. No em puc queixar.” Vaig respondre. Vam arribar a la zona on faltava la figura. “Sense les càmeres no podem fer gaire, no hi havia ningú voltant per aquí perquè era la nit.” “Vaja, no teniu més informació?” La Laia va negar amb el cap. No teníem proves. Em vaig apropar a la finestra trencada que protegia la figuereta i vaig pensar en si seria possible extreure empremtes. “Laia.” Vaig cridar el seu nom, es va apropar a mi. “Creus que seria possible extreure marques de dits o algun tipus de teixit del vidre?” “Si el lladre no va fer servir guants, podem aconseguir una empremta. Bona idea.” La Laia va encaminar-se a parlar amb altres policies i en pocs segons tothom estava en marxa, posant-se guants, mascaretes, i utilitzant tot tipus d’instruments per treure alguna empremta del vidre. Semblava un treball que podria trigar unes hores, així que vaig anar-me’n a casa.

El telèfon va començar a vibrar a mesura que m’arribaven missatges de la Laia. “Tenim una empremta.” “Vine a la dependència.” Vaig posar-me la meva americana negre de nou i vaig anar caminant fins a la dependència que estava uns carrers més avall d’on vivia jo. La Laia m’esperava amb una carpeta plena de papers. “S’ha trobat una empremta, correspon a Martí García, viu a la Rosaleda. Està en la sala d’interrogatoris.” Informava la sergent, mentre em guiava cap a la sala on estava el Martí.  Vaig entrar amb ella. I la primera paraula que el Martí va dir va ser “He estat jo.” La sorpresa que ens vam emportar tan la Laia com jo va ser evident. No ens esperàvem una confessió tan rapida. “Ja sabem que ha estat vostè, volem saber el perquè i a on està la figura que ha robat.” El Martí va quedar-se callat uns segons i després va parlar. “Tinc molts deutes al banc, i vaig pensar que l’única manera de treure’ls era tenint algú de molt valor per vendre.” Teníem la raó, ens faltava saber a on estava la figura. “On està la figura, Martí?” Vaig preguntar.  “A una nau al polígon de Bufalvent. Anava a vendre la figura a un home aquesta tarda.” La policia va anar a buscar la figura i la va trobar, la figura va retornar al seu lloc i el Martí va ser detingut. Havia estat un dia mogut però interessant.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com