0 Shares 1108 Views

Crims a Sant Fruitós – Capítol 18.

16 de març de 2022
1108 Views
Per: Marina Altimira . imatge: Galdric –

Passos petits

Des de l’estrany somni que havia tingut feia unes setmanes no podia deixar de pensar en la Laia. Pensava en ella més del que era normal en el meu dia a dia, i això em preocupava. Feia mesos que havíem quedat amb ella com a amics, però la relació no havia deixat de ser com era. Érem bons amics, més que amics. Però potser ens feia massa por acceptar que ens agradàvem per com podria afectar a la relació d’amistat i treball que havíem format. Aquell dia havia d’esperar a la Laia a casa seva, per anar junts a l’escena d’un crim que estava relativament a prop, així que hi anàvem caminant. Estava esperant-la al seu rebedor, havia estat poques vegades a casa seva, però m’agradava com la tenia decorada, era un estil minimalista, pocs quadres penjats, les parets blanques i els mobles a joc, era una casa maca i arreglada.
La Laia va sortir de la seva habitació al cap d’uns minuts tan preciosa com sempre, portava el cabell recollit en una cua de cavall, roba negre (com de costum) i els llavis pintats d’un color rosa suau que ajudaven a que es marquessin encara més. “Ja estic, gràcies per esperar-me.” Em va dir mentre s’acostava a mi i em feia una abraçada. Com que era molt més alt que ella, vaig recolzar la barbeta sobre el seu cap i vaig olorar aquella olor tan característica que sempre feia. “De res. Anem?” vaig respondre. Ella va dir que si amb el cap al mateix temps que em dedicava un petit somriure, dels que em treien la vida i me la tornaven en qüestió de segons. Vam anar caminant sense pressa cap a l’escena del crim, parlant de coses sense importància. “Vaig somiar amb tu fa poc” vaig anunciar. “A si, i que vas somiar?” “Va ser bastant estrany, en el somni estava mort, anava a fer el pregó i tu eres la meva acompanyant. Poc més.” “Un moment, has dit que en el somni estaves mort?” va demanar la Laia, rient. “Sí, ja t’he dit que el somni en si era molt estrany.” “Vaja, doncs sí. Ben bé que tenir una ment com la teva deu passar factura.” “Què vols dir amb això?” vaig preguntar. “Ja saps, ser tan creatiu i llest com tu. No em sorprèn que tinguis somnis tan inusuals” va respondre. “Suposo que si.”
En pocs minuts vam arribar al lloc del crim, prop del C.A.P i de l’antiga biblioteca. Havien entrat a robar a una casa adossada. Estava ple de persones gravant amb els seus dispositius mòbils. Nosaltres vam entrar dins la casa per veure quin era el panorama. A l’entrar ens vam assabentar que era un robatori del més normal, s’havien emportat les coses de més valor i les coses de menys importància estaven desendreçades, escampades per terra, fora dels calaixos. Seria un cas avorrit. “Haurem d’esperar a que la científica analitzi tot l’espai, seguirem a partir d’allà. Marxem cap a la dependència, Davi.” va anunciar la Laia. Vaig seguir-la fora de la casa, la zona ja estava més clara, les persones ja començaven a marxar al veure que no era res d’extraordinari fins que un cotxe va saltar-se els controls policials i les tanques que prohibien el pas als civils i va encarrilar-se cap on estàvem nosaltres. No va frenar en cap moment! Ni quan va traspassar les tanques. Ni quan es va acostar a tots nosaltres. Amb un acte reflex, vaig voler agafar a la Laia i apartar-la d’allà per protegir-la, però no vaig ser prou ràpid, el cotxe va donar-li un cop i ella va caure a terra, inconscient i va començar a sagnar.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023
79 views
79 views

Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023

Redacció - 28 de març de 2024
Editorial 1682
798 views
798 views

Editorial 1682

Redacció - 28 de març de 2024
Juguem amb la llum
57 views
57 views

Juguem amb la llum

Escola CEIP Pla del Puig - 27 de març de 2024
CNL Montserrat – Pel que fa als connectors
318 views
318 views

CNL Montserrat – Pel que fa als connectors

CNL Montserrat - 27 de març de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com