0 Shares 765 Views

Crims a Sant Fruitós – Capítol 14.

19 de gener de 2022
765 Views
Per: Marina Altimira . imatge: Galdric –

Arrossegada
El Ferran em va trucar al voltant de les vuit del matí, la seva veu estava alterada, podia escoltar els lladrucs de la seva gossa a través de la línia del telèfon. “David, amic meu, has de venir al bosc del Puig” va dir ell. La seva respiració era forta. “Per què?” vaig demanar. “Estava passejant la meva gossa pel bosc, li he tret la corretja perquè corregués una mica i s’ha endinsat en uns matolls perquè havia ensumat alguna cosa. Ha començat a bordar i m’he acostat on estava ella” explicava. “Ferran, on vols arribar amb això?, tinc pressa.” “Escolta’m un segon, David, aquí hi ha un cos.”
Vaig ser dels primers a arribar, alguns policies ja eren a la zona, qüestionant al Ferran i començant a treballar. Em vaig acostar al meu amic, estava nerviós. “David!” va exclamar quan em va veure. El policia que estava qüestionant al Ferran es va apartar perquè ja tenia tota la declaració feta. Ens vam fer una abraçada i el Ferran em va repetir amb més detall tot el que havia passat. “Tranquil, has fet bé demanant ajuda.” “Que haig de fer ara?” va preguntar. “Ves a casa, després del que ha passat és el millor que pots fer, et trucaré si necessitem algun altre detall.”


“David, crec que era una noia, jove. És el que m’ha semblat.” Encara no teníem informació clara i precisa, però semblava que el meu amic tenia raó. “Encara no sabem res. T’informaré quan sapiguem més.” El Ferran em va fer una última abraçada i va encaminar-se junt amb la seva gossa cap on tenia el seu cotxe. Mentre veia com marxava vaig veure la Laia arribant a l’escena. “Bon dia, David.” Va saludar, em va fer una abraçada i ens vam apropar al cos. La policia científica ja estava treballant en el cos. “Que tenim?” va preguntar la Laia. El cos de la víctima estava al descobert, li havien tret la roba, la seva pell estava bruta i tenia vàries ferides. “Noia, d’uns setze anys, per l’estat de la pell diria que fa al voltant de quatre dies que està morta, les lesions que es poden veure semblen fetes per als animals del bosc, però aquesta d’aquí…” Va assenyalar una ferida que recorria tot el braç dret i part de l’esquena. “Sembla causada pel terra i plantes fregant el cos, indica que la van arrossegar des d’algun lloc fins aquí. He trobat ADN a les seves ungles, ja he enviat la mostra al laboratori” va informar l’home vestit de blanc mirant-nos per sobre l’espatlla. “D’acord, gràcies.” Vam acomiadar-nos.
La Laia i jo ens vam encaminar cap als cotxes i ens vam dirigir a la dependència de la policia. “Haurem d’esperar els resultats de la mostra” va dir la Laia. “No tenim més proves. Si no es treu una identificació de l’ADN, és un carreró sense sortida.” “Quan m’ha trucat el Ferran, estava molt espantat… El to de la seva veu s’ha quedat gravat al meu subconscient” vaig explicar. “Ja ho sé, ara el millor que podem fer és trobar el responsable, el Ferran ho passarà malament durant un temps, però acabarà acceptant-ho. Mai ho oblidarà ni ho superarà, simplement aprendrà a conviure-hi.”
Van passar dues hores fins que vam tenir els resultats de la mostra, per sort, hi havia una coincidència. A part, vam poder identificar la noia, es deia Olivia Dalavedra. El que no ens esperàvem era la persona amb qui coincidia la mostra, la seva mare.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

El Racó del lector. Transformador
250 views
250 views

El Racó del lector. Transformador

Redacció - 28 de març de 2024
27è Torneig de Pasqua Paidos
62 views
62 views

27è Torneig de Pasqua Paidos

Escola Paidos - 28 de març de 2024
Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023
84 views
84 views

Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023

Redacció - 28 de març de 2024
Editorial 1682
799 views
799 views

Editorial 1682

Redacció - 28 de març de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com