Consumisme entre enamorats

Per a qui no ho sàpiga, Sant Valentí era un sacerdot romà del segle III. Governava l’emperador Claudi II, que va prohibir el matrimoni entre els joves. Sant Valentí, va començar a celebrar matrimonis en secret, per això Sant Valentí és popularitzat com a patró dels enamorats. Claudi, se’n va acabar assabentant i va empresonar el sacerdot. Finalment, va ser executat el 14 de Febrer del 270 però, abans, li va tornar la vista a la filla d’un oficial. Quan Sant Valentí va ser assassinat, ella li va deixar flors a la tomba.
El primer dia celebrat oficialment, va ser el 14 de Febrer del 494, inclòs en el calendari litúrgic i celebrat per l’Església catòlica durant 15 segles. Ara bé, al 1969 va ser eliminat del calendari. Tenia Sant, però no celebració. Tot i que la festa ja se celebrava en diferents societats. Entre la revolució industrial i la producció en cadena, es van començar a enviar felicitacions i es consideraven com als primers regals popularitzats.
Malgrat tot, els temps canvien i és que el dia de Sant Valentí s’ha acabat convertint en un símbol del capitalisme, que converteix l’amor en quelcom materialista i crida a un consum innecessari. Pel sistema només és una oportunitat per obtenir beneficis. Ara, una simple targeta de felicitació ha perdut valor. Rellotges, polseres prometent amor etern, peticions, moda, bitllets d’avió, viatges sorpresa… Qualsevol objecte material serveix per demostrar quelcom immaterial: tota aquella sèrie d’emocions que sents per algú.
Més enllà de ser una celebració comercial, imposa una divisió del concepte “per a ella / per a ell” que alimenta als estereotips. Per què certs regals només són per homes i altres per dones? Sant Valentí reforça un seguit d’estereotips i discriminacions i sobretot, la idea de l’amor romàntic.
L’amor romàntic és un model de relació de parella que s’explica a través de molts mites falsos, com el de la mitja taronja. Aquest mite ens obliga a buscar eternament la persona perfecte, el príncep blau, i ens fa creure que mai podrem ser feliços si no trobem l’altra meitat. L’amor romàntic ens imposa la idea de la possessió, el control de la persona estimada i la gelosia; i això genera relacions desiguals.
Crec que caldria qüestionar-nos el “per què demostrar respecte i estima per algú 365/366 dies l’any quan només cal fer-ho un?” i si realment cal demostrar l’amor a una persona tot consumint.
Clara Torradas Cura

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin