Havia de ressuscitar d’entre els morts
“…El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant…”
El “Tomàs incrèdul” de Caravaggio representa la narració de Jn 20, 25-29 quan l’apòstol, que dubta de la resurrecció de Jesús, es troba amb el Senyor amb els dos companys. A l’enginyós joc de llums i tenebres del pintor italià, es destaca la ferida de Jesús, que els deixebles contemplen amb curiositat i perícia mèdiques. El rostre de Jesús és tendre, i suaument posa la mà de Tomàs sobre la seva ferida… i sembla com si podéssim escoltar les seves paraules quan diu: “Perquè em vas veure, vas creure. Benaurats els qui no van veure i van creure” (Jn 20,29).
La ferida oberta de Jesús és un signe del seu amor, que dona la seva vida per portar-nos la curació: “Es va desposseir a si mateix, es va fer semblant als homes, i va ser obedient fins a la mort, i mort de creu” (Flp 2 , 8). Tot perquè som infinitament importants per a Ell, de la mateixa manera com també patim per als qui són importants per a nosaltres.
Feliç setmana!
Consell Parroquial de Sant Fruitós de Bages
