Conec un home que va fer-se ell mateix la dona ideal
dels seus desitjos: els cabells els agafà d’una dona
que va veure allunyar-se a la finestra d’un autobús;
el front, d’una cosina germana morta molt jove; les mans,
d’una de les seves professores quan ell era un nen;
les galtes, d’aquella nena, el seu primer amor;
la boca, d’una dona que va veure dins una cabina de telèfons;
els malucs, d’una noia amb qui va fer l’amor a la sorra
davant del mar; la mirada seductora, d’aquella;
els ulls, d’una altra, i la cintura
d’un anunci al diari. De totes elles
es va fer una dona a qui va estimar de debò.
I en morir, van venir totes,
mutilades de cames, sense cara, amb ulls arrencats,
calbes, mans tallades i amb una nafra en lloc de boca,
i demanaren el que era seu, el que els pertocava,
i van esquarterar el seu cos tot arrencant i estripant la seva carn.
I en va quedar només la seva ànima perduda.
Iehuda Amikhai
(trad. Manuel Forcano)
Una nova versió del mite de Frankenstein. El nostre protagonista, un “creador” de pa sucat amb oli, va a la recerca de la persona perfecta. Fa una ullada a les dones que coneix i tria el millor de cada casa, sense pensar en el mal físic i moral de les seves víctimes.
L’ésser humà, afortunadament no és perfecte, (tots tenim miralls a casa), però voler trobar la persona ideal artificiosament és caure en un gran error. S’han d’assumir les nostres mancances.
Tot això és ficció, un petit poema literari; però de fet, tots coneixem personatges, no persones, que van per la vida atropellant a qui es posi al davant, creient que són molt bons i no tenen cap respecte pels altres; és igual que siguin caps d’estat americans, russos, coreans, argentins… o algú més a prop nostre… aquell pseudo-amic que no hi ha qui l’aguanti.
El càstig final és exemplar. Recordem que el monstre del Dr. Frankenstein va matar el seu creador. Les víctimes “van esquarterar el seu cos i en va quedar només l’ànima perduda”. L’ensenyança final és exemplar.
Iehuda Amikhai (1923 – 2000), escriptor hebreu d’origen alemany.
