Comiat a l’Ana Benítez

Per: Gisela Baraldés

Estimada Ana.
Aquesta malaltia cruel ha fet que marxessis molt abans del que t’hagués tocat…
Però no vull parlar d’això…vull parlar de tot el bo que hem viscut plegades… de tot el que hem compartit.
Veïnes de tota la vida, els anys del gimnàs, al teatre amb els comerciants, a Burkina Fasso a l’Àfrica, a les sessions de gimnàstica de la gent gran, i cada cop que ens vèiem al carrer doncs hem viscut davant per davant durant molts anys.
Si parlem de generositat… ets tu.
Si parlem de ganes de viure… ets tu.
Si parlem d’amor als teus i al poble… ets tu.
Si parlem de treballadora infatigable… ets tu.
Si parlem de ballar… ets tu.
Darrerament quan encara sorties a fer passejadetes i ens trobàvem pel carrer… em reconeixies sempre. Jo de lluny ja em posava a ballar i tu amb un somriure de bat a bat em donaves les mans i ballàvem…tan hi feia si no hi havia música… ja cantàvem nosaltres…
Et portaré sempre al cor.
DEP: T’estimo.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin