CEIP Pla del Puig

Mar Barons
Mestra Especialista en Pedagogia Terapèutica,
Educació Primària i Educació Infantil

Feia molt temps que sentia que certa nomenclatura relacionada amb la diversitat havia canviat, tot aquell vocabulari que quedava inclòs en el terme diversitat era diferent i no tant en la manera de portar-ho a terme davant l’alumne, sinó més aviat amb l’enfoc i la manera de transmetre-ho socialment.
La diversitat actualment anomenada inclusió és a dia d’avui a l’ordre del dia, doncs inclou un concepte molt ampli per poder abastar el treball globalitzat dins l’aula i l’enfoc pràctic dins el marc educatiu.
Així doncs l’escola catalana actual (i nosaltres formant part d’ella) fomentem un model d’escola inclusiva i aquest model és efectiu per a l’aprenentatge de tots els alumnes, els que tenen dificultats, els que no, i els que necessiten ampliar els seus interessos.
Cal identificar i reduir les barreres que els alumnes troben a l’aula per aprendre i desenvolupar-se i nosaltres com a mestres n’hem de ser conscients per tal d’ajudar-los.
L’Escola Pla del Puig implicada actualment en aquest procés d’inclusió, ofereix a tots els nens i nenes, sense distinció pel que fa a la capacitat, l’ètnia o qualsevol altra diferència, l’oportunitat de seguir sent membres de les aules regulars i d’aprendre dels seus companys, i amb ells, dins i fora de la mateixa.
Es tracta d’analitzar les creences, les normatives, les dinàmiques de centre i les pràctiques per identificar quines són les dificultats que els alumnes experimenten per créixer i aprendre. Pas fonamental perquè aquestes es puguin reduir o eliminar.
En l’avenç cap a la inclusió no és tan important la situació actual ni les metes, sinó el compromís decidit que tenim la comunitat educativa (professorat, famílies i alumnat) d’anar avançant a poc a poc per trobar noves maneres d’atendre les diferències individuals.
Avancem cap a la inclusió quan amb la feina diària facilitem els recursos i mitjans necessaris perquè l’alumne/a aprengui i progressi davant les seves dificultats, ja sigui amb diagnòstic o sense.
Cercant informació he detectat que la inclusió a l’escola genera polèmica, ja que hi ha qui defensa que els alumnes amb certes dificultats han d’escolaritzar-se separats per tal que puguin tenir l’atenció adequada i al mateix temps impedir que la resta d’alumnes no es vegin frenats a l’hora d’avançar en el seu aprenentatge. Altres persones defensem que els alumnes han d’aprendre junts per enriquir-se mútuament, ja que tots els alumnes tenen un potencial que pot aportar riquesa al grup. Personalment, i com a mestra d´Educació Especial, crec que treballar conjuntament amb tot l’alumnat és positiu i, pel que conec de la nostra escola actual es fomenta aquesta inclusió.
Per tant, es important seguir vetllant perquè les condicions personals de l’alumnat amb diversitat funcional, o diferències d’ètnia, llengua, sexe o estatus social no siguin un obstacle; planificar les activitats escolars per tal que tots els alumnes tinguin l’oportunitat de treballar a classe (o fora a estones) i ser valorats en tots els àmbits i també per les aportacions que fan; i procurar que tot l’alumnat pugui aconseguir els objectius educatius establerts per la nostra societat, intentant que s’acostin el màxim possible als que es contemplen en el currículum general però valorant a cadascú segons les seves possibilitats i progrés personal.
Alhora però, cal prendre consciència que hi ha grups d’alumnes més vulnerables, que tenen més desavantatges i que per aquest motiu mereixen una major atenció. Aquest aspecte també comporta tenir una especial cura dels grups d’alumnes amb major risc de marginació i exclusió social.
Certament tots hem estat nens i mantenim en el nostre record imatges de la nostra etapa educativa. Aquestes deixen un pòsit positiu o negatiu en la nostra memòria en funció dels nostres èxits i/o fracassos viscuts. L’acceptació i bona entesa entre els companys, el suport rebut per part de mestres i companys davant les dificultats en determinades tasques, els avenços i progressos generats amb el temps…. tenen la seva implicació interna en nosaltres. Però de ben segur que a banda d’un pou de coneixements, el que recordem amb més entusiasme és el bon tracte rebut per part dels mestres, la comprensió davant certes circumstàncies, la paciència i atenció personalitzada quan apareixien circumstàncies i dificultats i el bon vincle afectiu generat de la confiança (mestra/alumne).
La nostra feina com a mestres és realment vocacional i per tant la inclusió forma part de nosaltres quan intentem respondre adequadament a cada alumne/a en funció de les seves necessitats i possibilitats. Ensenyar és oferir-los la possibilitat que avancin i aprenguin i de ben segur que amb els recursos adequats això serà possible.
“La inclusió és un procés sense fi que cerca maneres més eficaces de respondre a la diversitat present de l’alumnat”. (Ainscow, 2005).
Us encoratjo a tots a pensar-hi una mica…

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin