CAPVESPRE A SAMOS

Francesc Canellas 13 de desembre de 2023

252 Views

No l’oblidaré mai, aquest capvespre a Samos.
Un cel de pura sang, com un poltre ferest
crida foll de desig i incendia la mar,
abans d’un blau en pau, en aquesta badia.

Els vaixells amarrats, amb gemecs de silenci
dansen talment un cor que somia l’amor.
Quina olor de gesmils i dompedros en zel
ompli vells carrerons de pedra i de salnitre.

On el dolç moscatell de fes vinyes de Samos?
On el temple caigut de la mare del Foc?

Mai no podré oblidar aquesta entrada a Samos
amb el blanc de ta calç I el roig de les teulades
i l’horitzó oferint-se com magrana madura
o la síndria fresca al paladar del nàufrag.

La terra és sempre terra; ametlers i oliveres,
figuerals i xiprers, canyars i xops cantaires,
per barrancs i clotades on el vent mai no arriba
i fa flor e! baladre i fa goig fa xitxarra.

Entre la llum i l’ombra, com són fets els humans,
aquest capvespre a Samos que no oblidaré mai.
JOSEP PIERA

L’autor ha volgut dibuixar poèticament la impressió que li suggereix una instantània gairebé fotogràfica: Un capvespre a Samos, una de les illes gregues més boniques del Mediterrani. El temps s’ha aturat.

Mitjançant els sentits, el humans podem comunicar-nos amb l’exterior, en el nostre poema Josep Piera els utilitza tots, encara que lògicament alguns tindran més rellevància que altres.

El poeta “veu” com el cel s’ha transformat d’un blau lluent i nítid de la tarda, al roig encès del capvespre. “Un cel pura sang que incendia la mar”. La resta dels elements de la natura són espectadors passius del paisatge: ametlers, oliveres, vells carrerons, xiprers… “del blanc de les cases, al roig de les teulades”. Només els xops deixen anar una suau melodia, quan el vent mou les fulles. No hi ha cap figura humana que modifiqui la quietud del moment. Cap soroll trenca el paisatge.

Interessant la barreja d’olors entre les flors, plantes i la sal de l’aigua marina amb l’aroma dolça del moscatell. Finalment amb una mica d’imaginació podem “tocar” la terra de l’illa, el temple antic de la mare del Foc i assaborir la síndria fresca amb una bona copa de moscatell.

L’estructura circular del poema, comença i acaba igual, reforça el tema central del text: Un capvespre màgic a Samos.

Josep Piera (1947) poeta i assagista és l’últim guanyador del Premi d’Honor d e les Lletres Catalanes.