El passat dissabte, primer d’agost dins del programa de l’Ajuntament “Descoberta del Patrimoni de Sant Fruitós de Bages”, i amb col·laboració del Grup Excursionista Posa’t en Marxa i el Col·lectiu de Recerca Històrica de Sant Fruitós, es va fer una caminada als Polvorins del Llobregat.
A la set de la tarda, més de trenta participants van sortir des de la Màquina de Batre, travessant el Riu d’Or es va arribar al Canal de les Marcetes, rep aquest nom ja que és un canal que surt a partir de la Resclosa que hi ha prop de l’aiguabarreig del Riu d’Or amb el Llobregat, de 12 metres d’alçada i 107 metres de longitud, i arriba a la central hidroelèctrica de les Marcetes. El canal, de 2.788 m amb una fondària d’uns 3 m i una amplada d’uns 3,5 m aboca l’aigua a la central hidroelèctrica que té dues turbines de 1,568 MW. Aquest complexe hidroelèctric va ser construït a començament del Segle XX i funciona des del 1906.
A continuació es va creuar el Llobregat pels Tres Salts, indret on la roca és calcàrea d’orígen marí, formada fa uns 36 milions d’anys, molt forta i difícil d’erosionar, a diferència de la major part de la llera del riu. Aquest saltant geològicament fa poc que hi és, unes poques decenes de milers d’anys, ja que el Llobregat ha anat erosionant i baixant des del Puig de Sant Valentí, on s’hi pot observar, prop de l’esglèsia, una terrassa fluvial formada pel Llobregat. Aquestes roques calisses s’han anat “esquerdant” amb l’erosió, formant les “illes” que hi ha. Una llegenda diu que el nom de Tres Salts vé de que un bandoler perseguit pel somatent des de Viladordis, quan va arribar a aquest indret, per tal de poder-se escapar, va travessar el riu amb tres salts i va continuar cap a Talamanca.
Havent travessat els Tres Salts, i continuant per la llera esquerra, al cap d’uns quatre-cents metres es va arrivar als Polvorins, a la llera dreta del riu, encara que plural, de polvorins només n’hi ha un. Degut al cabal del Llobregat, no es va poder travessar i no es va poder visitar-lo físicament. Aquesta fàbrica de pòlvora, “La Manresana”, data de finals dels anys 60 del segle XIX, quan per la llei del desestancament de la pólvora portà a la desaparició de la fàbrica de pòlvora a Manresa i el seu trasllat a Sant Fruitós, en un lloc on seguramente hi havia un molí. La pòlvora de la ”Manresana” era de molt bona qualitat, molt millor que l’anglesa, que tenia molt bona fama. Aquesta fàbrica va sofrir unes quantes explosions, el 1871, amb 5 morts, el 78 una altra i una tercera el 81, aquestes dues sense morts. La seva activitat va acabar a finals del segle XIX, sense que tinguem notícies de quan exactament i del perquè. Podria ser que el 1895 explotés, ja que es té constància de l’explosió d’un dipòsit de pòlvora i dinamita a les afores de Sant Fruitós, amb una dona ferida a Sant Frutós per la caiguda d’un envà. Inclús a Santpedor i Navarcles, l’explosió va originar trencament de vidres.
La caminada, de tornada a Sant Fruitós ja es va fer de fosc, arrivant a la Màquina de Batre cap a quarts de deu del vespre on ens esperava una butifarrada, molt agraïda per tots els participants!
Grup Excursionista Posa’t en Marxa i el Col·lectiu de Recerca Històrica de Sant Fruitós
